La carabassa amb la boca retallada, dents esmolades i ulls esbatanats, sense ànima, em mira. Sé que sona absurd, però ella amb el seu aparent aire de festa, disfressada de calavera, caricatura de l’horror, em mira. Respira esglais de por, preferentment de nenes rosses de trenes esllanguides, i si no en troba, de dones amb talons alts. Ho sé. Miro dins les conques buides de la carabassa i ho sé tot d’ella. Ara em vol a mi. Ha descobert aquesta sensibilitat que intento amagar en el dia a dia, no sé com, però l’ha percebut, ha ensumat, com ca Cèrber de la mort, la meva debilitat, i la vol per a ella. Cobeja aquesta batzegada de gal cantautor, heretada de la meva àvia, amb què vaig néixer i que em manté viu. Vol el meu hàlit. Posseir-me.
Aterrit, l’analitzo.
Creu que em seduirà. Segura des de la seva posició d’objecte de culte de la nit de Halloween, farcida de cementiris, i fantasmes, i esperits, i cadenes, i vampirs, em desitja. Vestida de cruixir d’ossos i mossegades al coll, em respira. Habitada d’històries per dipositar en els graons de la por, la bubota arranjada amb pols em pretén.
Em vol seduir per arrabassar-me l’alè, fer-me pols de tomba profanada i omplir el seu ventre, i fer-me el seu espectre. L’horror em venç, bec gots de mistela sense aturar-me, empasso castanyes i panellets sense mida i prenc una terrible decisió, la fugida cap endavant. Esglaiat, l’abraço. Si tinc sort, si la memòria de la meva àvia barda m’acompanya, l’escanyaré, i quan s’esmicoli en bocins durs la seva closca ataronjada entre els meus braços, entonaré, suau, un cant de mort: ... la mi·amor per la Mort no és morta, no sent dolor, vehent-me lo món perdre... I me’n faré un brou.
.
autora: Marta Pérez, pàgina Marta Pérez Sierra
.
17 comentarios:
Doncs es matí i aquest despertar no m'afavoreix, ara admiro la batalla amb la simple representació de la carabassa que estreny el rotlle i posa la seva por en nosaltres.
Bon escrit, suprem. Anton.
DE ben segur que n'ha sortit un brou de por, tal com l'escrit.
Em sembla que ha begut massa mistela… :-D Molt bo, el conte!
Brou de carbassa!! S'hauria de provar...
Un conte amb la teua firma Marta, moltes gràcies :)
La invasió de les carabasses va creixent any rera any però, com el protagonista del conte, gràcies a la mistela,les castanyes i els panellets podem intentar aturar-la. Bon relat de por amb un final divertit :-DD
Es molt maco, m'ha agradat molt la trama y el final, com tot conte que s'apreci, es fenomenal.
Es, potser, el millor comte que he llegit ultimament als 365.
Una barreja de tòpics de Halloween i un final digne de la tradició catalana.
Endevant amb la mistela. O el moscatell.
Simpàtic i ben escrit.
Luguca
Hola Martona!
M'ha agradat trobar-me amb una delicatessen de les teves!
Per molts anys!
Sibil·la.
Un bon conte Marta! Mistela, moscatell o malvasia...
M'agrada molt l'estil com està escrit. Un boníssim relat!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, és un fet que Halloween ens envaeix, en el conte pretenia fer broma sobre les absurditats d'algunes obsessions. Ah! i el brou de carabassa, espès, amb ceba, és boníssim!
Lo que más destacaría del cuento es esa prosa poética que juguetea con los sentidos, y que suave va introduciéndonos en el ambiente lúgubre y oscuro de la muerte. Con toda la belleza del gusto gótico.
Abrazos.
...m'afegeixo als vostres comentaris de felicitació...segons m'expliquen gent que treballaven a l'horta, anys ha hi havia el costum, aquí, d'agafar carbasses o carnassons i posar-los en llocs estratègics pels carrers en aquests dies...potser es podria recuperar la memòria d'aquests hortalans i fer-ne la festa de casa que ja era...
Està molt ben fet aquest relat,
La por, la tradició, del començament al final, del final al començament.
Cal llegir-lo poc a poc.
Felicitats.
Alta literatura concentrada en 365 mots!! boníssim el relat!
Repeteixo, a tots i totes que heu llegit aquest relat: MOLTES GRÀCIES!
Publicar un comentario