sábado, 31 de octubre de 2009

153.- Pepe

.
Va nàixer a Andalusia. Va venir a Tortosa per mediació d'un oncle seu, que havia fet el servei militar a la nostra ciutat quan Tortosa era plaça militar. És un home senzill, amic de tothom, de parla graciosa i amb un accent andalús tant remarcat que de vegades costa d'entendre. Els anys a Catalunya l'han identificat totalment amb el país i la seua gent i, sense perdre les arrels d'origen, es considera i el considera tothom un tortosí més. Pepe és un home bastant gran. És a prop dels noranta i, malauradament, s'ha quedat cec. Una vertadera llàstima. Penso que no es mereixia una cosa així a la vellesa. Ha sigut un home alegre que a més, ha sabut donar alegria als qui l'han envoltat. No ha negat mai res a ningú i amb el seu caràcter obert i ocurrent s’ha guanyat l'afecte de tothom.
.
La seua manera de parlar és una mescla d'andalús escapçat amb el català de Tortosa que li surt espontàniament, sense cap esforç. És com si hagués inventat una nova llengua i que ja no recordés la seua del tot, ni hagués pogut aprendre del tot la nostra. Sentir-lo és una delícia. És un home profundament humà i, sense ell saber-ho, un filòsof de naturalesa autodidacta.
.
Me'n recordo que de menut al barri tothom em cridava "Joseret". Era el diminutiu de José. Llavors el nom de Josep no s'estilava gaire. Pepe, escoltava quan me cridaven i sempre que em trobava sol s'acostava i em deia amb el seu andalús tot fent-se el diàleg ell mateix:
.
- Ossé, Osseillo, Pepe, Pepeillo- - Senyó guardia: Ossesseca -.
.
Això traduït al nostre idioma, més o menys volia dir:
.
- Josep, Josepet, Pep, Pepet- - Senyor guàrdia: Josep a seques-
.
Jo li seguia el corrent perquè em feia gràcia i no anava més enllà. Només quan em vaig fer gran i la gent em continuava cridant Joseret, em vaig adonà de la importància de fer-te cridar, des de menut, pel nom que et van posar el dia del bateig.
.
autor: Josep Cid Ginovart
.

7 comentarios:

garbi24 dijo...

Quant et bategen per segona vegada es difícil de canviar-te el nom, els mots son molts importants i només es perden canviant de població.
Bon relat oosssee

McAbeu dijo...

Certament si la gent s'acostuma a dir-te d'una determinada manera és molt difícil fer-los canviar. Un conte molt ben escrit, senyor Josep. ;-)

Elvira FR dijo...

Un conte deliciós....sobre els noms i els orígens....molt ben escrit!

bajoqueta dijo...

Gràcies pel conte Josep :)

kweilan dijo...

jo li deia a un noi Juanito i la feina és meua, quan el veig, dir-li Joan ara que ja és un senyor. Molt bon conte!!

Carme dijo...

M'ha agradat la història, moltíssim, es veu que els personatges són ben autèntics

Marta dijo...

Un conte molt bonic i real.