sábado, 10 de octubre de 2009

132.- Trucada intempestiva

.
A casa portem un petit bar de barri, no obrim a les nits perquè preferim treballar amb els esmorzars dels treballadors, per tant matinem molt, i en conseqüència anem a dormir d'hora. Us explico això per que entengueu que ja estava profundament adormit quan a quarts d'onze va sonar el telefon del rebedor.
Després d'encendre el llum, buscar les ulleres i les sabatilles i aixecar-me mig somnàmbul vaig arribar a contestar el telèfon, amb aquell neguit que et provoca una trucada nocturna:
- Digui!
- Bona nit, Benet sóc en David i et telefono per...
(David?, si jo no conec cap David! Espera! No pot ser altre que en David Sastre!, però si fa més d'un any que no sé res d'ell. Era un client, un amic que venia cada tarda al bar després d'acabar la feina i vam agafar tanta confiança que jo li anava apuntant les consumicions que pagava religiosament cada divendres, excepte l'últim quan va marxar del barri deixant el compte per pagar i confirmant allò de que “Si deixes diners a un amic, perds els diners i l'amic”)
- ... un negoci que et pot interessar ...
(Un negoci interessant?, però si aquest noi mai ha tingut sort amb res. A veure si s'ha tornat a ficar en els problemes que el van fer marxar del poble?. De totes maneres no se sap mai, i amb la crisis actual el bar tampoc es que deixi gaires beneficis per deixar perdre qualsevol oportunitat...)
- ... serien 300 euros ...
(Doncs Déu n'hi do!, tampoc perdo res per deixar-lo parlar...)
- Així li interessa, senyor Benet?
- Si, si!, digues David.
- Doncs com li deia, sóc en David Gonzàlez de l'empresa Ahora.Com i li ofereixo l'oportunitat d'estalviar-se fins 300 euros si contracta la nostra línia ADSL ara mateix...
- Però si jo no tinc ni ordinador, home!. I a vostè li sembla que són hores de molestar per les cases?. Adéu!
La meva dona encara estava desperta:
- Qui era, Benet?
- Un pesat d'aquests que et venen una connexió a Internet per telèfon.
- I perquè els dones tanta conversa?. Has de penjar abans, home!
- Ja tens raó, ja!
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10
.

14 comentarios:

bajoqueta dijo...

Un conte en que ens sentirem reflexats quasi tots. I si no són ahora.com qui avasalla, és timofònica... i és que no deixen viure! jajaja.

Gràcies pel conte McAbeu!

xaruga dijo...

Això és el pa nostre de cada dia. Com que estic tant escarmentat no contesto mai al telèfon si el que truca no el puc identificar. De vegades a la pantalleta posa "número privado" "sin datos" i aquest normalment són els que et volen fer una enqüesta o vendre alguna cosa. El mal és que sempre truquen a l'hora de dinar o sopar o quan estàs fent la migdiada. Resumint: t'han d'emprenyar.

kweilan dijo...

Molt quotidià. De fet, el fix el penjo només sentir que no és ningú conegut.

P-CFACSBC2V dijo...

Boníssims, els parèntesis! Jo de vegades també els deixo parlar massa…

pluja dijo...

molt bo! a vegades però, com que saben que no els deixaras parlar et foten un rotllo que no hi ha manera d'aturar-los! voleu un consell? digueu que treballeu a la competència.. aturen el discurs de cop! jajaja!

Marta dijo...

És un malson que cada dia t'ataca! Terrible! M'agradaria tenir temps per estudiar-me com combatre'l

garbi24 dijo...

Aquestes maleïdes trucades cada dia a l'hora de dinar....i ara veig també les de sopar...

Elvira FR dijo...

Quina barra el tal David! aprofitar la nocturnitat per fer una trucada d'aquestes que molesten tant ( ami m'han arribat a trucar en dies de festa per les ofertes del ADSL) i a sobre havent quedat a deure...Bon conte!

senga dijo...

...òndia, doncs o estic de molta sort o no sé que passa...ai, no sé si ho dic...per allò que després passa...no pateixo per trucades inoportunes i indesitjables fins avui i ara mateix...alguna vegada... mooooooooolt poques, i dient tu perderàs el temps i jo també ja he acabat...desitjo mooooolt continuar tranqui amb el tema...i m'he llegit tot fins al final, volia saber com anava i això vol dir que interessant com ho has plantejat

XeXu dijo...

Doncs ja és cert que de vegades truquen a unes hores... segur que t'ha passat alguna vegada, que sé que tu te'n vas a dormir d'hora!

McAbeu dijo...

Gràcies a tots pels comentaris.

I ja veig que no cal dir que es tracta d'un conte basat en fets reals ;-D

Assumpta dijo...

Em fa pensar en quelcom que passa quasi cada dia a casa meva. I a vegades més d'un cop :-)

I mira, aquest David parlava català i tot, perquè els que em truquen a mí no en saben pas :-)

Però m'has fet pensar en la meva sogra. Ella els hi dóna una mica més de conversa... I no té Internet a casa seva!! jejeje

Un relat divertit que segur, segur que a tots recordarà un munt d'anècdotes casolanes :-)

Carme dijo...

Molt bo! Realment ens hi sentim tots identificats.

Jo tampoc els dono tanta conversa i els "meus" tampoc parlen en català, mai... ara que la sogra de l'Assumpta fa bé en entretenir-los. Si ella no té ADSL no té problema i mentre la truquen a ella no truquen a ningú més!

Pere dijo...

Jo a vegades quan fan trucades d'aquestes, i tinc el germà estirat al sofà li dic...
Ori és per tu! hehehe

brometes entre germans!!
Evidentment ell me les torna!