domingo, 18 de octubre de 2009

140.- Petits plaers

Com cada dia quatre de mes ens toca cobrar la nòmina que m’ha motivat a estar treballant durant tot el mes.
.
La secretària em crida i pujo cap a l’oficina.
.
Al sortir de la feina marxo una estona al bar a prendre unes cerveses amb els amics, ja que la dona treballa fins tard a la nit.
.
Ja han passat un parell d’horetes i abans de marxar al bar jugo una estona a la màquina d’allà a veure si em toca ni qui siguin deu euros.
.
En sortir del bar marxo cap a sopar a un japonès, que hi ha als afores del poble.
.
Menjo un poc de sushi i pollastre a la llimona.
.
El temps passa i aviat marxaré cap a casa, però vaig a fer una darrera copa al pub del costat del japonès on vaig de tant en tant.
.
A l’entrar al bar, el cambrer, que ja amb coneix, em serveix la mateixa copa de sempre i ve una noia a fer-me companyia, m’ofereix un poc de coca i sense pensar-ho li dic que sí, no sé que em cobra però el que em demana li pago.
.
Al cap d’una estona pujo a una habitació amb ella a... com ho diríem “finament” a fer l’amor.
.
Quan acabem torno cap a casa, és molt tard i la meva dona ja deu haver arribat fa hores.
.
Pujo les escales tan ràpidament com puc però no tinc forces ni m’aguanto dret.
.
En ser a dalt agafo les claus per ficar-les dins del pany però no tinc valor per fer-ho. Caic a terra, al costat de la porta agenollat, començo a plorar desesperadament, necessito ajuda, m’he gastat gairebé tot el que he cobrat avui amb uns plaers que no ajudaran gens a la meva família.
.
autor: Carles Campomar, del blog Històries curtes
.

13 comentarios:

Marta dijo...

Una hitòria frapant! Real, per desgracia. I també massa propera. Molt bé.

McAbeu dijo...

Tots necessitem algun d'aquests "petits plaers" però no podem permetre que ens dominin i siguin més forts que nosaltres mateixos. El protagonista admet que necessita ajuda, esperem que actui en conseqüència i que el mes que ve la nòmina arribi sencera a casa. Bon relat!

xaruga dijo...

Mentrestant la dona treballant com una burra per tal d'arribar a fi de mes i poder pagar el col·legi del nen i la hipoteca. Aquest tio es mereix ser castrat i que la doni el foti al carrer d'una patada al cul.
M'agradat la narració dels fets. Reflexteixen molt be la malifeta.

XeXu dijo...

Ja es veia a venir que aquest s'ho gastaria tot el primer dia, quin un!

Elvira FR dijo...

Real com la vida malauradament...i sort al menys que en comença a ser conscient que li cal ajuda! Bon conte!

kweilan dijo...

Bon conte que de vegades s'assembla massa a la realitat.

Assumpta dijo...

Ostres, quin tio!! No inspira massa carinyo, la veritat...

Ara bé, si ell mateix admet que necessita ajuda i que ha fet mal a la seva família. Si està disposat a lluitar de debó amb totes les seves forces i a sortir de totes aquestes addiccions (ostres, és que ho tindrà difícil...) i després demostra que ha canviat, potser se li podria donar una segona oportunitat.

El problema seria encara pitjor si no reconegués res...

Carme dijo...

Quina pena!

Pep dijo...

Dur, i molt real.
Si la dona no ha arribat que vagi a casa i comenci a planxar o explicar un conte al nen o fer el dinar de demà o a llegir un llibre.
Però suposo que no és tan fàcil.

berta dijo...

És massa real, trista però molt real.

garbi24 dijo...

Es tant real, que jo vaig tenir un treballador que em venia la seva dona a buscar el sobre a la feina, si no no arribava res a casa seva.
Els petits plaers son bons si no ens dominen

senga dijo...

...començo a llegir i em dic ves de què parla ara aquest...però veig que en els comentaris ha generat de tot i més...a mi només em desperta compassió...és una persona malalta i tota persona malalta té dret a se guarida de cos i ànima.

bajoqueta dijo...

Gràcies pel conte Carles :)