martes, 20 de octubre de 2009

142.- La pluja

Dalt de tot del penya-segat, mirava cap a baix i veia com les onades trencaven fort contra les roques. N’hi havia de totes les formes i mides. Va avançar un pas més i tot de petites pedres van precipitar-se barranc a baix. Li mostraven el camí. L’únic camí possible arribat a aquest punt. Ja res tenia sentit. Allà dalt veia l’única via d’escapament.

Va comença a bufar aire. El cel, negre i tapat, amenaçava pluja. Bon dia per dir adéu a tot: deutes, preocupacions, problemes, família... Una gota li va caure damunt del cap. Començava a ploure. Quina ironia! Arribaria xop a l’aigua enlloc de mullar-s’hi dintre. Les petites gotes es van convertir en una cortina de pluja. Va alçar el cap i l’aigua li va anar a parar a la cara. Va obrir la boca. Va beure gotes de pluja. Llavors, es va treure la jaqueta. I després els pantalons. I després la camisa, fins que va quedar-se completament nu. Va estendre els braços i va alçar de nou la vista al cel. Estava completament calat. Mica en mica un petit somriure va anar apareixent. Un somriure! Feia temps que no reia! Que n’havia perdut les ganes! Llavors, enmig de l’aiguat i la tempesta, va recollir la roba del terra, va mirar de nou des del penya-segat cap avall i va donar mitja volta. Estava purificat i podia tornar a casa, amb els seus.

autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
.

14 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Sí que purifica, la pluja. Molt adequat per a avui.

bajoqueta dijo...

Gràcies pel conte Jordi :) I sí, sembla que ho he fet expressament pel dia que fa.

Assumpta dijo...

Molt bon conte, Jordi! :-) amb uns petits detalls que el fan veure molt real (les petites pedres que cauen al barranc en fer un pas) o la ironia de pensar que si plou ja arribarà xop abans de caure a l'aigua :-)

Carme dijo...

Un conte adequat al dia d'avui i també molt esperançador. I és que és veritat, a vegades una sola experiència de pocs minuts pot ser purificadora, renovadora i tornar-nos el somriure.

McAbeu dijo...

Just el que necessitava i just en el moment que ho necessitava. Un conte molt optimista i molt ben escrit.

Elvira FR dijo...

Emotiu i encoratjador aquest conte de pluja que purifica!

garbi24 dijo...

Molt bo, llàstima que molts no es tiren enrrere en l'ultim moment.
El dia acompanya el compte.....

kweilan dijo...

M'ha agradat molt el que que contes. La necessitat d'acabar amb tot i com la pluja el regenera i el fa canviar -afortunadament- de manera de pensar. I com aquesta sensació alleugerida també ens arriba als lectors. Molt ben escrit. Jordi.

berta dijo...

Potser m'aniria bé a mi avui, despullar-me sota la pluja que cau ara mateix, per purificar la ment i el pensament.

Pep dijo...

La pluja, com la mirada d'un amic,
ajuda a superar moltes coses.
Molt bo el conte,
Estic pensant que potser demà, sortirà el sol per tothom.

rits dijo...

és com si notés les gotes de pluja a la cara.
la pluja ens refresca les idees!!!

XeXu dijo...

Caram, bon dia perquè surti publicat aquest relat, que la pluja ha fet acte de presència. A veure si ha salvat algú com el teu protagonista. Bon relat.

Marta dijo...

Et llegeixo l'endemà, encara plou... Un conte molt bonic.

Jordi dijo...

Moltes gràcies pels comentaris! La veritat és que segur que si la Bajoqueta ho intenta fer expressament, no hagués trobat un dia de pluja. Casualment casual...

Sí, sí, la pluja purifica molt. De vegades, no hi ha res millor que sortir a córrer mentre et vas mullant sota les gotes! És una sensació increïble!