miércoles, 21 de octubre de 2009

143.- La nostra història


Em va agradar tant la teva primera història d'amor, perquè tot anava a poc apoc, perquè quan l'explicaves, jo sentia el meravellament de cada gest i de cada proximitat com si fossin meus. Potser perquè la meva primera història també havia estat així... lenta, molt més lenta encara que la teva. I en aquell moment quan ens les explicàvem, era com si això ens acostés també, l'un a l'altre, a poc a poc.
.
Jo imaginava que entre tu i jo, forçosament, les coses anirien també lentes, però em vaig equivocar. No sé si la força que m'empenyia, que ens empenyia era més potent o que ja no érem tan joves, o que em semblava que el temps ens fugia de les mans, però de seguida les paraules de les nostres cartes en blanc i negre van ser agosarades i quan ens vam trobar, els petons van ser precipitats i les carícies també.
.
I ara m'adono que la pressa pot ser tant bonica com la lentitud i que el que compta és el sentiment.Viure més d'una història és com viure més d'una vida.
.
M'agrada pensar que quan ens retrobarem, combinarem presses i tendreses i ens donarem el temps que calgui per una mirada... potser després d'haver-nos sadollat amb les mans i amb els llavis i d'haver-nos perfumat amb les nostres olors ben barrejades.
.
autora: Berta, del blog Besades
.
foto extreta de google
.

12 comentarios:

McAbeu dijo...

Un conte molt bonic. En aquestes històries d'amor, com molt bé dius, no importa la "velocitat" el que més importa són els sentiments.

garbi24 dijo...

De vegades la joventut ens fa còrrer massa, sort que després els anys ens ensenyen a viure, més lentament.

rebaixes dijo...

Un cafè sol, o un cafè amb adients.
La pressa o la calma... Ls dos formes son factibles... No sé quina triaria.
Anton.

kweilan dijo...

Les històries d'amor són úniques i irrepetibles. Bon relat!

senga dijo...

...celebro poder llegir sentiments d'amor...i costa dir-los perquè al final només constates que de tot, el que compta, són els sentiments...i tant que sí, però ens costa tant saber-los i compartir-los...
mil gràcies per intentar-ho...

Pep dijo...

Les històries d'amor,com aquest relat, haurien de estar en el llibre de la vida.
Poder llegir els fulls i gaudir de les paraules escrites.

berta dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'agraden les històries d'amor i m'alegro que us agradin a vosaltres també. Besades per a tots.

XeXu dijo...

Cada història d'amor és un món, i no per això ha de ser pitjor que l'anterior, totes s'han de viure ben intensament!

bajoqueta dijo...

Berta, gràcies pel conte, espero que n'arriben més ;)

berta dijo...

Provaré d'escriure'n més, bajoqueta! Gràcies a tu!

Marta dijo...

"Caminarem presses i tendreses" Què bonic! És així, viure històries és viure moltes vides.

- assumpta - dijo...

Una bonica història d'amor!!!

Cóm, una mateixa simfonia pot ser interpretada en una versió més suau o més "allegro", però en cada cas, el diapasó marcant el ritme dels seus batecs.
;)))