lunes, 12 de octubre de 2009

134.- Un alfabet per a lletres i notes musicals

.
Temps era temps hi havia un únic alfabet per a lletres i notes musicals, que hi convivien harmònicament. Per això els primers textos de la humanitat són versos, amb paraules rimades i una cadència rítmica irrepetible i inoblidable.
.
Tot comença en la dansa, en la cançó de bressol que la mare dedica a aquella criatura amorosa que amanyaga cada vespre entre els seus braços, en el xiulet emès amb força perquè et sentin a l'altra banda de la vall... El xiulet, és clar! El xiulet arriba on no arriben les paraules i els cors de veus es fan sentir com una única veu potent i harmonitzada.
.
I per què no va seguir sent així?
.
No ho sabem ben bé del cert. Però un primer constipat, aquella cançó de notes molt extremes en l'escala musical que demanen un sobreesforç a la gola... no sabem com va ser però va haver-hi un moment per al primer gall, un esgarip terrible que va ferir les orelles sensibles dels nostres avantpassats i que va provocar el divorci entre les lletres i les notes musicals, que mai més van voler compartir l'espai ordenat d'un únic alfabet.
.
Van ser anys d'incomunicació entre els pobles, de proses denses i fosques, i de ritmes barrocs i estridents. Sí que han intentat fer les paus, prou mostres en tenim! Però des d'aquell esgarip estrident, res va tornar a ser com abans.
.
Jo no sé si és veritat, però així m'ho han contat. I si no és cert, algú s'ho haurà inventat.
.
autor: Víctor Pàmies i Riudor, del blog Raons que rimen
.

15 comentarios:

Marta dijo...

És per això que no ens entenem? Per un primer estrip? Per un gall? Doncs tots a aprendre a afinar, tots a educar l'orella! Tant de bo! Felicitats, un conte al·legòric molt bonic.

Francesc Mompó dijo...

Realment deliciós el conte de Víctor. Felicitats. Quan l'home és capaç d'assolir aquests nivells de perfecció és quan tornem a tastar la pasta dels déus.
Salut i Terra

McAbeu dijo...

Fixa't com estem per un gall fora de temps. I encara que n'hi ha que ja els està bé continuar fent esgarips hem de seguir intentant arreglar les coses. Un conte molt ben escrit, m'ha agradat molt!

Elvira FR dijo...

Bona història i ben escrita! ara ho entenc tot...pensar que tot és culpa del primer esgarip...Realment fabulós aquest conte! Ben trobat!

Carme dijo...

És tendre i trist al mateix temps... a vegades hi ha errors que es paguen cars... i a sobre hi ha gent que insisteix en tornar-los afer un cop i un altre. Potser l'espècie humana portem l'esgarip tant endins que no sabem deixar de fer-lo?

P-CFACSBC2V dijo...

Ves, quin mal pot arribar a fer un constipat!

Assumpta dijo...

Doncs mira, jo faré com que és certa, perquè quan una cosa m'agrada molt, me la vull creure, i la teva història, m'ha agradat molt!! :-))

Per cert, que seria bonic que fessin les paus i es pogués recuperar aquella harimonia :-)

Si quan jo dic que escrius molt bé!! ;-))

vpamies dijo...

Gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que encara estic meditant què ens pot deparar això de la grip A... Potser en sortim tots muts, com els ànecs japonesos!

La veritat és que volia ajudar la Bajoqueta en aquest fantàstic projecte, encara que la literatura creativa no és el camp on em moc més a gust. Però fer-hi una incursió de tant en tant és divertit.

Va, que aviat arribem al meridià del projecte!

garbi24 dijo...

Si un constipat ha provocat aixó ara compte quant ho estem tots....
M'ha agradat....

senga dijo...

...la grip A és un negoci com tants d'altres, es veu que els millors són els que juguen amb la salut...
...hi ha qui ho explica en unes altres paraules això del moment en que hi hagué una divisió...una escisió...és tan entenedora de la manera com ho expliques...ja m'agradaria poder ser sempre en la banda dels que afinen...són molts els que afinen en aquesta vida però no es veuen a la tele, te'ls trobes per la Vida.

kweilan dijo...

Un conte molt bonic i ben escrit.

Pep dijo...

molt interessant, de veritat.
Crec que és perfecte el relat que has fet.

vpamies dijo...

Sou molt generosos amb els vostres comentaris. La veritat és que hi ha molta qualitat i ala Bajoqueta no li costarà trobar la fórmula perquè apareguin en paper, almenys una bona colla!

Potser m'animaré i li enviaré un altre relat a la Bajoqueta, a veure si arribem als 365 sense angúnies.

Però Poe haurà d'esperar... serà pel desembre, en tot cas.

- assumpta - dijo...

Catxins, el que fa no tenir a ma una infusió d'aigua, llimona, mel i farigola.

Boníssim el conte! Felicitats!
;)

bajoqueta dijo...

Gràcies pel conte Víctor!