.
—Va vinga, corre Mercè, que no arribem!
Però sí, amb mig pam de llengua fora, sí que hem arribat a temps a la terminal T1 del Prat, just per a agafar el vol X3791 de Vueling amb destinació Palma de Mallorca. Al pujar, però, m’he adonat que la meva Blackberry X3 de Vodafone ja estava apagada, ara m’he quedat sense bateria i he d’enviar un mail urgentíssim!
Després d’un vol plàcid, a l’arribar a Son Sant Joan un cartell del Consell Insular ens ha donat la benvinguda. Un cop amb les nostres maletes Samsonite, hem anat a l’oficina de Pepecar a recollir el Citroën AX, pagat amb la Visa del Central Hispano que compartim. Però, abans d’anar a l’aparthotel resort Ses Pitiüses, havia de passar un moment per la feina a enviar el mail. Així que ens hem aturat a la sucursal de Palma de la Bayer. A l’entrar, movent-se amunt i avall, un exèrcit d’homes i dones amb pantalons de pinces grisos i americanes Benetton beix. Rera el taulell, una noia morena amb la tarja d’empleat número 2365 a la solapa.
—Hola! Mira, sóc Brand Manager Senior de la sucursal de Barcelona i necessito enviar un mail de manera molt urgent, que podria passar un moment a fer-ho?
—Ho sento, però jo només soc Helpdesk Assistant i no tinc autoritat per a deixar-lo passar. Provi de parlar amb el Key Account Manager Tasks, aquell senyor d’allà, que té autorització de nivell 3.
I sí, m’he identificat com el treballador 1745 de la zona C2, i finalment m’ha deixat passar i he pogut enviar el mail, menys mal!
I aquí estem, jo estès en una hamaca Coronel Tapioca picant patates Lays Receta Campesina, i la Mercè asseguda en una cadira Ta-Tay verda, bevent tònica Schweppes mentre juga amb el peu a fer ballar l’espardenya Camper i reflexiona en veu alta:
—Ah, no trobes que això és vida, carinyu? Aquesta posta de sol és espectacular!
—Ai sí, menys mal d’aquests moments de desconnexió que ens permeten fugir de la realitat— Li contesto mentre acabo de xarrupar la Coca-cola amb una palla de Plásticos Díaz i penso en si he portat els Durex de casa.
Però sí, amb mig pam de llengua fora, sí que hem arribat a temps a la terminal T1 del Prat, just per a agafar el vol X3791 de Vueling amb destinació Palma de Mallorca. Al pujar, però, m’he adonat que la meva Blackberry X3 de Vodafone ja estava apagada, ara m’he quedat sense bateria i he d’enviar un mail urgentíssim!
Després d’un vol plàcid, a l’arribar a Son Sant Joan un cartell del Consell Insular ens ha donat la benvinguda. Un cop amb les nostres maletes Samsonite, hem anat a l’oficina de Pepecar a recollir el Citroën AX, pagat amb la Visa del Central Hispano que compartim. Però, abans d’anar a l’aparthotel resort Ses Pitiüses, havia de passar un moment per la feina a enviar el mail. Així que ens hem aturat a la sucursal de Palma de la Bayer. A l’entrar, movent-se amunt i avall, un exèrcit d’homes i dones amb pantalons de pinces grisos i americanes Benetton beix. Rera el taulell, una noia morena amb la tarja d’empleat número 2365 a la solapa.
—Hola! Mira, sóc Brand Manager Senior de la sucursal de Barcelona i necessito enviar un mail de manera molt urgent, que podria passar un moment a fer-ho?
—Ho sento, però jo només soc Helpdesk Assistant i no tinc autoritat per a deixar-lo passar. Provi de parlar amb el Key Account Manager Tasks, aquell senyor d’allà, que té autorització de nivell 3.
I sí, m’he identificat com el treballador 1745 de la zona C2, i finalment m’ha deixat passar i he pogut enviar el mail, menys mal!
I aquí estem, jo estès en una hamaca Coronel Tapioca picant patates Lays Receta Campesina, i la Mercè asseguda en una cadira Ta-Tay verda, bevent tònica Schweppes mentre juga amb el peu a fer ballar l’espardenya Camper i reflexiona en veu alta:
—Ah, no trobes que això és vida, carinyu? Aquesta posta de sol és espectacular!
—Ai sí, menys mal d’aquests moments de desconnexió que ens permeten fugir de la realitat— Li contesto mentre acabo de xarrupar la Coca-cola amb una palla de Plásticos Díaz i penso en si he portat els Durex de casa.
.
autor: Jordi Puig, del blog El blog de l'arbre vermell
.
14 comentarios:
Gràcies pel conte Jordi :)
La realitat és plena de marques registrades. M'ha agradat el conte! Ara que… dubto que avui en dia quedin Citroën AX per llogar :-D
Aquest és l'ecosistema dels urbanites occidentals.
Un relat simpàtic i ple d'ironia.
Luguca.
Molt bo! m'ha fet anar llegint amb un somriure als llavis....ai les marques que tot ho envaeixen!!
Un bon conte "patrocinat" :-DD
Je, je, je, molt bo!
No sabia que es podia fer publicitat gratuita al bloc......Estem envoltats de marques i més marques. Molt ben buscat
Molt bo! Marca la diferència...jajaja
Hauríem de pensar en registrar el 365 contes com a marca!!
Gràcies pels vostres comentaris! Sí que és un conte patrocinat, sí, però tal com funcionen les coses, si alguna d'aquestes marques se n'assabenta, el més probable és que acabi a la garjola per utilització indeguda i vulneració de les lleis de copyright! Ai las!
Molt divertit...encara no havíem descobert que podíem patrocinar els nostres contes :)
Jejejej "Marca blanca blogaire".
nou patrocinador!
A sobre que els fem publicitat gratuïta només faltaria que ens denunciessen! jajaja. Ai Jordi, ves preparant la maleteta que mos vindran a buscar els mossos ja voràs...
Jordi Casanovas: Potser si que l'haurem de registrar i que ningú ens prengue la idea :)
Com la vida mateixa... digue'm què consumeixes i et diré qui/com ets.
Algunes d'aquetes marques potser acabaran significant el producte en sí mateix... com portar un paquet de kleenex, i no de mocadors de paper.
Molt ben trobat, Jordi!
Publicar un comentario