.
. 06:05, la xafogor presagia un calorós dia d'estiu. Les ganes d'abandonar els arrugats i humits llençols són més fortes que l'habitual desig de romandre una estona més al llit.
06:08, camino cap a la dutxa amb tota la pressa que em permeten les meves entumides articulacions.
06:13, mentre els meus músculs tornen a la vida amb el refrescant doll d'aigua, torno a pensar en instal·lar un aparell d'aire condicionat.
06:31, ja sec, poso la cafetera al foc i mentre espero el so del vapor anunciant que ja està llest el cafè, em preparo unes torrades i espremo unes taronges. La meva sequedat no ha durat molt, les gotes de suor rellisquen decidides per la meva esquena.
06:42, la ràdio confirma el pronòstic. Avui, 21 de juny, solstici d'estiu, s'espera un dia calorós. Els termòmetres ronden els 30 graus i s'espera que les temperatures arribin a... No és necessari ser llicenciat en meteorologia per a saber això, apago la ràdio.
06:49, m'acabo la torrada amb l'últim glop de cafè. Anit ja ho vaig deixar tot llest, només em queda baixar al soterrani a preparar-me. Aquí baix, la humitat fa que em resulti difícil respirar amb tot aquest pes adherit al meu cos.
07:01, surto al carrer, no em molesto ni en tancar la porta i em dirigeixo cap a l’aturada de l'autobús. A l'arribar, el meu tors, sota la jaqueta està completament mullat. L'espera es fa eterna.
07:14, aquí arriba, la línia a Tel Aviv. Quan m’incorporo, escolto crits al meu darrera. – Quiet, policia! - Sons metàl·lics i el retrunyir de botes em convencen que això va de debò. - Tira't enterra, cabró! Les mans al clatell!- Estic estranyament tranquil. Amb un moviment brusc llenço la mà cap al meu maluc. Dispars. La força brutal dels impactes eleven els meus peus del sòl.
06:08, camino cap a la dutxa amb tota la pressa que em permeten les meves entumides articulacions.
06:13, mentre els meus músculs tornen a la vida amb el refrescant doll d'aigua, torno a pensar en instal·lar un aparell d'aire condicionat.
06:31, ja sec, poso la cafetera al foc i mentre espero el so del vapor anunciant que ja està llest el cafè, em preparo unes torrades i espremo unes taronges. La meva sequedat no ha durat molt, les gotes de suor rellisquen decidides per la meva esquena.
06:42, la ràdio confirma el pronòstic. Avui, 21 de juny, solstici d'estiu, s'espera un dia calorós. Els termòmetres ronden els 30 graus i s'espera que les temperatures arribin a... No és necessari ser llicenciat en meteorologia per a saber això, apago la ràdio.
06:49, m'acabo la torrada amb l'últim glop de cafè. Anit ja ho vaig deixar tot llest, només em queda baixar al soterrani a preparar-me. Aquí baix, la humitat fa que em resulti difícil respirar amb tot aquest pes adherit al meu cos.
07:01, surto al carrer, no em molesto ni en tancar la porta i em dirigeixo cap a l’aturada de l'autobús. A l'arribar, el meu tors, sota la jaqueta està completament mullat. L'espera es fa eterna.
07:14, aquí arriba, la línia a Tel Aviv. Quan m’incorporo, escolto crits al meu darrera. – Quiet, policia! - Sons metàl·lics i el retrunyir de botes em convencen que això va de debò. - Tira't enterra, cabró! Les mans al clatell!- Estic estranyament tranquil. Amb un moviment brusc llenço la mà cap al meu maluc. Dispars. La força brutal dels impactes eleven els meus peus del sòl.
.
07:??, estic sobre l'asfalt. Quina hora és? No sento res? Tot es torna vermell. Solstici d'estiu, què significarà això? Dóna igual. És estrany, el meu últim pensament no és per al paradís amb les seves verges i plaers inaudits, sinó en perquè vaig pensar en aquesta ximpleria de l'aire condicionat.
.
07:??, estic sobre l'asfalt. Quina hora és? No sento res? Tot es torna vermell. Solstici d'estiu, què significarà això? Dóna igual. És estrany, el meu últim pensament no és per al paradís amb les seves verges i plaers inaudits, sinó en perquè vaig pensar en aquesta ximpleria de l'aire condicionat.
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.
14 comentarios:
Gràcies pel conte Angle :)
És que a l'altre barri sense aire condicionat tampoc no s'hi està bé, eh! :-) Un bon conte!
Em sembla que això de les Verges, el paradis i tota la pesca ja hi ha que s'ho qüestiona. L'aire condicionat és més real.
Molt bon relat, una ficció però ben real. En molts llocs del món la realitat quotidiana (patir calor, dutxar-se, esmorzar escoltant la ràdio, anar a buscar l'autobús...) és mescla amb una altra realitat molt pitjor i per desgràcia també molt quotidiana.
Un relat cru perquè posa a la mateixa alçada suar, prendre cafè i morir. Què poc val la vida depén on neixes!
Bon conte.
Luguca.
Molt fort...potser el pensament en posar aire condicionat era el seu subconscient que li deia el que en realitat no volia fer.....morir
...suar, prendre café, morir...aquí al món occidental què val viure?...i aquella persona que el van matant de mica en mica abase de medicaments que no tenen retorn?...i aquelles vacunes que t'injecten material per assegurar la teva malaltia i ser un bon client pels laboratoris?...i aquell avi que vol morir i no el deixen perquè a cada atac de cor el revifen?...i la llista de casos reals que conec creix i creix...som titelles, també aquí, dels negocis multinacionals...visca la globalització.
Bon relat!
Quines ximpleries ens poden venir al cap en moments transcendentals!
M'ha vingut calor de cop...
Fa una mica de iu-iu!
Clar que no sap l'hora si està en la eternitat on el temps no compta... o SÍ ? Anton.
Molt bon conte!
Gràcies a tu Bajoqueta pr l'oportunitat de publicar-los i que els llegeixi tanta gent.
Heu fet unes molt bones reflexions tots sobre la història. Algunes d'elles m'han sorprés, ja que ni tans sols jo havia caigut en elles, al menys conscientment. Moltes gràcies a tots.
Un bon conte, m'agrada com està escrit. Però ja em direu soca, però em sembla que no l'he acabat d'entendre. Me'n faig una idea, però no em queda gens clar aquest final.
Xexu, no és res més que l'intent frustat d'un atemptat suicida. És una ximpleria fer plans de futur si saps que has de morir.
Publicar un comentario