.
Quan arribaren a casa, mare i filla, estaven que no podien més. La filla perruquera i la mare ajudant a rentar caps, eren dos màquines. Estaven en el dejuni de les festes majors i dona si i altra també passaven per la botiga de les Maries per posar-se el cap en condicions. La feina era esgotadora i arribaven a les dotze de la nit a casa amb la llengua fora.
.
- Ja heu sopat...? – preguntaven als marits que repapats en el sofà miraven la tele.
- Ja heu sopat...? – preguntaven als marits que repapats en el sofà miraven la tele.
.
El vell home de bona xarreta i sempre amb la frase com fibló les hi contestava...
El vell home de bona xarreta i sempre amb la frase com fibló les hi contestava...
.
- No em faria profit no esperar-vos. Ja sabeu que no ho faria mai. Però no pateixis per naltres, si no vols fer res, també passarem, que ja som grans i sabem patir un dia.
.
La vella Maria sense escoltar ja era a la cuina a fer el que devia com a mestressa de casa. I la filla, també ja parava taula, semblava que el cansament no podia en elles i sense posar el cul i cames en repòs.
La vella Maria sense escoltar ja era a la cuina a fer el que devia com a mestressa de casa. I la filla, també ja parava taula, semblava que el cansament no podia en elles i sense posar el cul i cames en repòs.
.
Cadascuna al seu lloc, feien el que havien de fer.
Cadascuna al seu lloc, feien el que havien de fer.
.
- Pare, ja podeu seure a taula, que ja teniu el plat per començar.
- Pare, ja podeu seure a taula, que ja teniu el plat per començar.
.
L’home ronsós del temps de tenir l’ossamenta en el tou es feu en el lloc de sempre.
L’home ronsós del temps de tenir l’ossamenta en el tou es feu en el lloc de sempre.
.
- Noia? Que no em portes l’enciam?
- Noia? Que no em portes l’enciam?
.
- Pare, hem quedat que per un dia... Amb el plat net i una forquilla podíeu passar.
.
- Pare, hem quedat que per un dia... Amb el plat net i una forquilla podíeu passar.
.
autor: Anton, del blog Rebaixes
.
15 comentarios:
Gràcies per un altre conte Anton :)
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit :-)
Has fet una descripció exacta del que passa a moltes cases cada dia. Per sort les coses van canviant i potser deixant-los sense sopar un dia, les dues dones aconseguiran que l'endemà trobin l'amanida a taula quan arribin a casa. O potser no!. M'ha agradat molt el conte.
Boníssim el final....suposo que a l'endemà ell solet es va preparar alguna coseta.
Sort que aquestes costums es van perdent.
Anton, ai quin patir amb aquest homes enganxats al sofà! Sort que la mestressa ha tingut una bona pensada per espavilar-los.
Un bon conte!
Un bon conte, sort que les coses estan canviant a la mentalitat dels homes.
Aquest conte, com molts altres que en surten en aquesta prodigiosa roda informal, però molt curosa, se'n troben de relatius al fer de la gent, aquestes coses que semblen nímies però no ho son hi s'han de denunciar,
En temps llunyans eren encara més exagerades... Gràcies a tots per haver-lo llegit, jo també m'hi acosto bastant, per que m'agrada...Anton.
Una bona descripció d'un mal costum.
Luguca.
Una bona lliçó i sense predicat!
Sort que mica a mica, els homes s'adonen que també les tasques de casa s'han de compartir i així en realitat tothom i surt beneficiat.
L'avi va aplicar bé allò de a la taula i al llit, al primer crit.
Molt bon relat, un cop més, Anton!!!
;)))
S'ho té ben merescut! A veure si aprèn, que mai és tard. Bon relat Anton!
...m'agrada que sigui un home qui explica el fet...sort de la filla perquè la mare res de res...homes i dones som ben limitats a l'hora de fer justícia...homes i dones perquè vivim junts i junts acceptem les injustícies...no és millor qui accepta el que li fan...llàstima que estiguem més entregats a actuar en el moment adequat per fer justícia...i com m'agrada que siguis capaç de relatar tan bé un fet tan cotidià i fer-lo important...gràcies...
...volia dir...llàstima que no estiguem més entregats a actuar...
Bon conte i ben fet...si elles han treballat de valent i ells repapats al sofà ....au ben fet el plat buit i a espavilar-se !
Molt bo! Anava llegint i pensava que les coses no canvien i després...sorpresa final!!
Sé d'una perruqueria de poble que sempre està plena de gom a gom però, és clar, no té horaris...mai sap a quina hora tancarà...El teu conte m'hi ha recordat moltíssim! Com diu en P-CFACSBC2V si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit o també qui vulgui peixos que es mulli el cul! Bon conte Anton!
Publicar un comentario