140.- Petits plaers

Com cada dia quatre de mes ens toca cobrar la nòmina que m’ha motivat a estar treballant durant tot el mes.

.
La secretària em crida i pujo cap a l’oficina.

.
Al sortir de la feina marxo una estona al bar a prendre unes cerveses amb els amics, ja que la dona treballa fins tard a la nit.

.
Ja han passat un parell d’horetes i abans de marxar al bar jugo una estona a la màquina d’allà a veure si em toca ni qui siguin deu euros.

.
En sortir del bar marxo cap a sopar a un japonès, que hi ha als afores del poble.

.
Menjo un poc de sushi i pollastre a la llimona.

.
El temps passa i aviat marxaré cap a casa, però vaig a fer una darrera copa al pub del costat del japonès on vaig de tant en tant.

.
A l’entrar al bar, el cambrer, que ja amb coneix, em serveix la mateixa copa de sempre i ve una noia a fer-me companyia, m’ofereix un poc de coca i sense pensar-ho li dic que sí, no sé que em cobra però el que em demana li pago.

.
Al cap d’una estona pujo a una habitació amb ella a... com ho diríem “finament” a fer l’amor.

.
Quan acabem torno cap a casa, és molt tard i la meva dona ja deu haver arribat fa hores.

.
Pujo les escales tan ràpidament com puc però no tinc forces ni m’aguanto dret.

.
En ser a dalt agafo les claus per ficar-les dins del pany però no tinc valor per fer-ho. Caic a terra, al costat de la porta agenollat, començo a plorar desesperadament, necessito ajuda, m’he gastat gairebé tot el que he cobrat avui amb uns plaers que no ajudaran gens a la meva família.

.

autor: Carles Campomar, del blog Històries curtes

.