“Bon dia són les nou, el conseller d'economia s'ha plantat i ha plantejat la seva dimissió al president. A les deu del matí hi ha prevista una roda de premsa conjunta, per explicar les raons d'aquesta situació.... ara anem a veure com tenim el trànsit al país, i tot seguit el temps...”.
.
Acabada la roda de notícies, la Marta es treia el mòbil de la bossa, aquella que li va regalar ell en el viatge a Escòcia, hi havia dues trucades perdudes i un missatge. Era ell, i en el missatge li deia que si us plau el truqués que l'estimava molt i que si calia ho deixaria tot per estar amb ella. La Marta va tancar amb força el telèfon, el va tirar dins la bossa i va anar al lavabo a netejar-se els ulls. Sort que a la ràdio això passa desapercebut pensava, mentre creuava els dits tement que la veu no se li notés tremolosa. Va tenir temps per esmorzar una mica i anar repassant les notícies que a les deu havia de tornar a actualitzar. Quan faltaven dos minuts, va entrar a la sala, el llum de silenci era encès, es va asseure a la taula i es va posar el auriculars, va agafar els papers, alguns d'ells tacats amb el cafè ben carregat de l'esmorzar, i el compte enrere començava, tres, dos, un, dins...
Acabada la roda de notícies, la Marta es treia el mòbil de la bossa, aquella que li va regalar ell en el viatge a Escòcia, hi havia dues trucades perdudes i un missatge. Era ell, i en el missatge li deia que si us plau el truqués que l'estimava molt i que si calia ho deixaria tot per estar amb ella. La Marta va tancar amb força el telèfon, el va tirar dins la bossa i va anar al lavabo a netejar-se els ulls. Sort que a la ràdio això passa desapercebut pensava, mentre creuava els dits tement que la veu no se li notés tremolosa. Va tenir temps per esmorzar una mica i anar repassant les notícies que a les deu havia de tornar a actualitzar. Quan faltaven dos minuts, va entrar a la sala, el llum de silenci era encès, es va asseure a la taula i es va posar el auriculars, va agafar els papers, alguns d'ells tacats amb el cafè ben carregat de l'esmorzar, i el compte enrere començava, tres, dos, un, dins...
.
“Bon dia son les deu, el conseller d'economia i el president estan oferint en aquests moments un roda de premsa per aclarir si el conseller continua o no en el càrrec, connectem amb el nostre enviat a la sala de premsa del palau... Bon dia des del palau del govern, el conseller d'economia en aquests moments està anunciant que deixa el càrrec...”.
“Bon dia son les deu, el conseller d'economia i el president estan oferint en aquests moments un roda de premsa per aclarir si el conseller continua o no en el càrrec, connectem amb el nostre enviat a la sala de premsa del palau... Bon dia des del palau del govern, el conseller d'economia en aquests moments està anunciant que deixa el càrrec...”.
.
De sobte la Marta es treu els auriculars, s'aixeca de la cadira, va directe a la bossa d'Escòcia, treu el mòbil, i truca. Mentre, a la sala de premsa el conseller ha acabat de parlar i ara és el torn del president. Al mateix moment, sona un mòbil, el conseller es treu de la butxaca de l'americana el seu, i despenja amb la mirada de desconcert del president: “Marta, ja t'ho vaig dir, t'estimo...”
.De sobte la Marta es treu els auriculars, s'aixeca de la cadira, va directe a la bossa d'Escòcia, treu el mòbil, i truca. Mentre, a la sala de premsa el conseller ha acabat de parlar i ara és el torn del president. Al mateix moment, sona un mòbil, el conseller es treu de la butxaca de l'americana el seu, i despenja amb la mirada de desconcert del president: “Marta, ja t'ho vaig dir, t'estimo...”
autor: Estrip, del blog Descric (conte amb 365 paraules justes!)
.
11 comentarios:
Iuuuuuuuuuupiiiii!! És queda amb la Marta!!!
Va!! Li perdono la presó a la Rosa! :-)
(Això és Catalunya Informació, la que escolto jo cada matí, eh? temps, tràfic, a un quart i tres quarts, esports a dos quarts menys cinc i a les hores menys cinc jeje)
Ostres, no ho hauria dit mai que fos ell!
Estadísticament quan passa algo així la gent se'n torna cap a casa, però ell ha sigut valent :)
Gràcies pel conte Estrip!
El primer és el primer i hi ha coses que passen per davant de la feina, per molt important que sigui la feina :-D. Bon conte!
Que petit que es el mon, bona elecció crec, dels dos
No serà la primera vegada i espero que no sigui la darrera que algú renuncia a un càrrec per amor...Bon conte...Molt bon conte!
M'agradaaaaaa sabia jo que havia de seguir les dues parts d'història!
Brutal final! Fins i tot, tot un conseller d'economia sortint no pot resistir-se a l'amor. A la merda el president i tot el palau! Molt bona història Estrip, de principi a fi.
OooooooooooooooooH! que bonic!
M'ha agradat el final! Bé de fet tota la història.
I l'aministia de l'Assumpta a la Rosa, també, també!
M'agrada! Cal dir t'estimo on sigui i quan sigui.
Ja estava intrigada com acabaria el conte. Molt bo!!
Publicar un comentario