El cambrer els va acompanyar a la seva taula i els va saludar amb un somriure. Un somriure còmplice, de vells coneguts… De fet tots eren vells coneguts.
Ell li va passar la mà per la cintura amb un gest delicat. Ella va notar com se li electritzava el cos. Uns segons. Només amb aquell gest…
La taula era en un racó del menjador davant d’un balcó. Des d’allà els llums del poble i les munyanyes retallades donaven a l’estança un decorat màgic. Silenciós. De lloc perdut. De pau. Era el seu lloc. Un recés que visitaven des de feia anys. Un lloc resguardat de curiosos i turistes.
Ells es perdien…
I es retrobaven. Un any més…
Ella duia un vestit negre arrapat al cos i ribetejat amb una fina sanefa de brillantets, unes mitges de seda i unes sabates de xarol, de taló prim… Ell, aquells pantalons que tan bé li esqueien i un jersei gruixut de llana de color taronjat i una camisa de quadres…
Asseguts a taula brindaven amb un vi d’una anyada que els recordava alguna data compartida.
Els agradava descalçar-se mentre sopaven. Les llargues tovalles els ho permetia. Era un joc sinuós de tactes que es reflectia a la mirada. Ella sentia els peus d’ell que li fregaven els turmells i la resseguien , cames amunt…fins als genolls. Notava que el cor se li accelerava i que les galtes se li enrogien.
És del vi, li deia somrient mentre notava que un pessigolleig li pujava cuixes amunt, fins al sexe i s’instal.lava a la panxa, arran del melic. I assaborint un glop de vi es transportava anys enrere quan les trobades furtives els encenia la sang. Les abraçades apresades, els pits premuts i els sexes palpitant. L’escalfor dels cossos acaronat-se a recés d’un parc, quan l’hora minvava i la nit els protegia.
I tornava a obrir els ulls prometent-se no buscar en el passat ni endevinar el futur. Es despedien de nou… buscant en la mirada la paraula exacta que un any més no havien trobat.
Ell li va passar la mà per la cintura amb un gest delicat. Ella va notar com se li electritzava el cos. Uns segons. Només amb aquell gest…
La taula era en un racó del menjador davant d’un balcó. Des d’allà els llums del poble i les munyanyes retallades donaven a l’estança un decorat màgic. Silenciós. De lloc perdut. De pau. Era el seu lloc. Un recés que visitaven des de feia anys. Un lloc resguardat de curiosos i turistes.
Ells es perdien…
I es retrobaven. Un any més…
Ella duia un vestit negre arrapat al cos i ribetejat amb una fina sanefa de brillantets, unes mitges de seda i unes sabates de xarol, de taló prim… Ell, aquells pantalons que tan bé li esqueien i un jersei gruixut de llana de color taronjat i una camisa de quadres…
Asseguts a taula brindaven amb un vi d’una anyada que els recordava alguna data compartida.
Els agradava descalçar-se mentre sopaven. Les llargues tovalles els ho permetia. Era un joc sinuós de tactes que es reflectia a la mirada. Ella sentia els peus d’ell que li fregaven els turmells i la resseguien , cames amunt…fins als genolls. Notava que el cor se li accelerava i que les galtes se li enrogien.
És del vi, li deia somrient mentre notava que un pessigolleig li pujava cuixes amunt, fins al sexe i s’instal.lava a la panxa, arran del melic. I assaborint un glop de vi es transportava anys enrere quan les trobades furtives els encenia la sang. Les abraçades apresades, els pits premuts i els sexes palpitant. L’escalfor dels cossos acaronat-se a recés d’un parc, quan l’hora minvava i la nit els protegia.
I tornava a obrir els ulls prometent-se no buscar en el passat ni endevinar el futur. Es despedien de nou… buscant en la mirada la paraula exacta que un any més no havien trobat.
.
autora: Noa, del blog La cuca al cau
.
15 comentarios:
Doncs no és fàcil ser amant d'any en any, i és difícil també trobar paraules que mai no has trobat i a una situació que et fa viure tant i no pots ni comentar... m'agrada :)
Potser no havia paraules exactes per poder dir, però havia alguna cosa especial entre ells :)
Gràcies pel conte Noa!
M'encanta el "clima" del conte: l'ambient, la situació…
Tot descrit en un ambient molt sensual, que posa la pell de gallina, suposem que un amor anual, es perquè els convé hi va bé als dos.
Bona armonia per començar el diumenge
M'ha agradat molt! Un conte eròtic, sensual preciós.
Caldria encomanar-nos una miqueta dels vells i bells amants que encara són capaços de sentir que els bull la sang....molt ben escrit...sensualitat i nostàlgia.
Al conte d'avui se li haurien de permetre més de 365 paraules...
Crec que en l'amor de veritat no cal dir paraules.
una mirada, un gest , un somriure i una màgia que envolti als dos amants,
pot fer que el moment tan especial sigui etern o sigui d'una sola nit.
M'encanta el teu conte.
És difícil trobar paraules quan esperes un encontre durant tot un any. Un bon relat ple de sensualitat.
Cesc,
Potser ser amant no és fàcil mai... Gràcies.
Bajoqueta,
Sempre costa trobar les paraules exactes. Les sensacins especials existeixen. Gràcies a tu per publicar-lo!
P-CFACSBC2V,
Deixar anar la imaginació fa possible ambientar "moments". M'agrada que t'encanti :)
garbi24,
Penso que els amants queden en un segon pla i que l'ambient i el lloc transmet un cert assossegament i armonia tal com dius tu.
Marta,
Encantada de ue t'hagi agradat!
ELVIRA FR,
Segur que tothom en podria parlar, però sovint es guarda en un racó secret :)tot i que els records són vius
Xexu,366? :)
Pep,
No cal paraules però per explicar-lo calien menys de 365 o 365 exactes . Gràcies!
Kweilan,
Fa molts anys vaig veure una pel.lícula que explicava una cita anual entre dos vells amants. Era curiós com es sobreposava present i passat :) Gràcies!
Això promet! Una nit boja de sexe i luxúria!! jajajaja Una vegada a l'any, no fa dany!
M'ha agradat molt!
El primer que he pensat és en aquesta pel·lícula dels amants que es trobaven un cop a l'any. M'ha agradat el conte que suggereix molt bé tota una història molt més llarga que 365 paraules.
Jordi,
Un nit que promet moltes més coses :)
Berta,
No recordo el nom de la pel.lícula però el conte és un resum, curt i entrenyable :)
Gràcies!
continuarà...?
Edo Niste,
El pots continuar tu i enviar-lo al 365 contes...si et sembla bé :)
Gràcies!!!
Publicar un comentario