lunes, 1 de febrero de 2010

246.- La gola

.
Esperitada, miro enrere... Què dimonis hi faig al merder? Sospito d’algú més? El món conegut? La gola del llop!

Tremolors que no permeten encaixar la clau, aire exhalat com l’últim bri d’alè. Obro la porta mentre miro racons coneguts, inconeguts. Tanco amb totes les forces aterrada, espantada, exhausta, suada. No puc pensar amb claredat.

Crec estar salvada quan sento la música i l’olor d’encens de casa, casa meva. ELL, amb el davantal, cuina. No en sap res, segur. No vull que em vegi així. L’olor s’hibrida amb la música mentre m’allunyo de la porta i entro a l’habitació, coneguda i familiar.

Aquell joc perillós porta la mort escrita a les instruccions. ALLÒ s’ha d’acabar. ELL corre perill. Maleïnt-me, estripo la roba xopa i pudenta. Sota els raigs d’aigua, intento renàixer com un fènix.
Surto del bany i veig ALLÒ a la tauleta de nit. ALLÒ que m’ha obert tant els ulls i canviat la vida, engolint-me.
.
autora: Sibil·la, participa a Relats en català
.

19 comentarios:

Pilar dijo...

El teu relat em fa pensar en la pel-lícula "Los otros". Per allò que, res no és el que sembla.
M'he quedat amb les ganes de saber-hi més.

Sibil·la dijo...

Gràcies Pilar!
Ganes de saber-ne més? Mmm... sempre motivant-me vosaltres!
Mercès,
Sibil·la.

McAbeu dijo...

S'ha d'anar amb compte de jugar a segons quins jocs. ;-D
Bon relat però jo, com la PILAR, també vull saber més coses d'ALLÒ.

Víctor dijo...

Mmmfff.... òstia, Sibil·la, t'entenc i no t'entenc. Intento interpretar els símbols i em perdo. O sigui, que em quedo amb això, amb la lectura simbòlica sense desxifrar. Maleït suspens... jejejeje.

Una abraçada.

fanal blau dijo...

D'això...què és ALLÔ? :)
Bon conte!

Sibil·la dijo...

Ehem... ja sé que el dallò us té intrigats però, si em permeteu l'abús de confiança, si em continueu llegint estimats daixonses pot ser que algun dia descobriu què dallonses és el dallò :)

Sibil·la dijo...

Què creieu que és???

garbi24 dijo...

La qüestió es saber que es ALLÓ, per poder seguir el fil.

Sibil·la dijo...

Bé, vaig a donar-vos una pista: ALLÒ és un mòbil, bé, més que un mòbil és un SMS, que canvia la vida de la protagonista, engolint-la...

La Meva Perdició dijo...

Tot i que aterrada, sembla que la experiència que esta visquent i que la xucla, també l'atreu. Es massa tard per fer-se enrere o realment vol sortir-ne? ^_^

Elvira FR dijo...

Inquietant i misteriós conte...Molt bo per això..té estil

kweilan dijo...

És un final molt obert però molt inquietant. Molt ben escrit perquè comunica moltíssima angoixa i un cert desassossec. Molt bé!

bajoqueta dijo...

Dóna mal rotllo l'ALLÒ.
Ja t'ho vaig dir... esta noia no porta un bon camí... és una assassina o una vampira... :)
No mos deixes així eh!

Sibil·la dijo...

Hola!
Bajo, ja te trobava a faltar, jo! Tal com vas dir, t'has reservat per al final! :)
PISTES: la PROTA està fotuda en un bon merder i algú l'està seguint(pot anar des d'un assassinat a una xarxa mafiosa o ...)
L'ALLÒ és la força misteriosa de la paraula en un missatge de mòbil.
"Hasta aquí puedo leer". Com que és el meu últim conte al 365, si voleu saber més coses, la Sibil·la us anirà informant.
Petons a tots i a totes i MOLTES GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS!!!!!!!!!!

bajoqueta dijo...

Jo aquí "quieta-parada" a vore què deia la gent :)
Volem saber més! volem saber més!
jajajaja No ens deixes així que no podem viure!

Sibil·la dijo...

PISTA: CONTINUACIÓ LA GOLA

No me’n vaig saber estar... Mentre ELL restava a la cuina, experimentant amb els seus ingredients, un impuls interior fort i persistent em deia que havia d’agafar aquell mòbil... que alguna de les paraules que veuria m’il•luminaria i em faria saber el camí que havia de seguir... Mentre m’eixugava els cabells i em nuava el barnús, vaig mirar dreta i esquerra per assegurar-me que la solitud era la meva ombra i que ELL no hi era.
Va ser llavors, quan vaig descobrir ALLÒ. Quan vaig llegir un missatge que ell havia rebut, amb el perill consegüent d’haver-lo d’esborrar tot seguit perquè no veiés que l’havia llegit... Però i si li deien que li havien enviat i jo quedava en evidència? Bé, avui en dia també pot ser que fallin les comunicacions...
Quan vaig llegir-lo, me’n vaig adonar que no me’n podia refiar absolutament de NINGÚ, que potser la persona amb qui estava era un complet estrany per a mi i que potser hauria d’anar a buscar les meves cendres a un paradís llunyà per no quedar-me atrapada als llimbs.

bajoqueta dijo...

De les coses pitjors del món: no poder-se fiar ni dels del costat :S

Lo millor no mirar els mòbils de la parella que a saber que ne pot sortir jajaja.

Marta dijo...

Sibil·la, veig que has creat una intriga desbordant. Cal que segueixis escrivint... així de bé.
Quan el vaig llegir per primer cop, no hi havia cap comentari i vaig pensar que la noia arribava a casa drogada i que no volia que el seu company ho sabès... Ja veig que anava un xic malament, jo.

Sibil·la dijo...

Gràcies Martona!
Això que la noia arribi drogada a casa és una altra opció...
Tot està obert, principi i final.
Petons!