viernes, 12 de febrero de 2010

257.- Androiditis

.
El metge entrà al consultori i tancà la porta darrera seu. S'assegué a la seva còmoda cadira i em saludà:
- Bon dia tingui, Què tenim aquí? - Llegí per sobre el meu expedient - mmmm.
- Fa uns dies que tinc mal de cap i em pesen els braços i... Doctor és greu? - li vaig preguntà espantat.
Es feu un silenci tens a la sala.
- No es preocupi, una afectació típica. Li cal una actualització del programari. És habitual en robots de la seva sèrie.
- Perdoni, ha dit robot? - vaig preguntar incrèdul.
- Si, bé. N'hi ha que prefereixen androides o humanoides mecanitzats. Fet i fet és el mateix. - M'explicà.
- Però, això és impossible! -vaig cridar -Tinc son, gana, em surt sang i no soc gaire hàbil amb les matemàtiques!
- Pot alçar la veu tant com vulgui, però les proves mèdiques son clares. Pateix un malfuncionament degut al programari del control nerviós central. No és greu- prosseguí- i força comú a la gent com vostè.
- Així n'hi ha més? - Quan el mal és compartit fa de més bon passar.
- Ui, i tant! Ni s'ho imagina. Fins i tot alguns d'aquests polítics i esportistes famosos comparteixen la seva condició. Llàstima que la gent encara ho considera un estigma, però la societat ho va acceptant poc a poc.
- I la meva família? Què faig amb ells? - vaig demanar.
- Jo de vostè, els ho explicaria tot. Si l'estimen ho entendran. - va respondre - Només s'ha de descarregar l'actualització d'Internet i activar-la manualment. És autoinstal·lable i s'ajusta al seu ritme de vida. Vostè segueixi com fins ara.
- No m'ho puc creure... instal·lar-me programari?
- Sap què farem? - digué per tranquil·litzar-me - Li donaré hora per d'aquí una setmana, així si l'actualització té algun defecte de programació la podrem localitzar. Vostè relaxis i agafis uns dies de vacances. Tingui!
Dit això m'entregà la recepta i s'aixecà per obrir-me la porta del despatx. Un cop fora cridà:
- El següent!
I un home amb la pell lleugerament platejada el seguí a l'interior del consultori mentre jo marxava corrent a descarregar-me l'actualització que m'havia receptat.
.
autor: Vull un festuc, del blog Vilafestuc
.

15 comentarios:

vullunfestuc dijo...

voldria dir que he canviat de bloc fa un temps. Ara és Vilafestuc

Moltes gràcies,

McAbeu dijo...

Potser si que poc a poc tots ens anem convertint en robots. El que si està clar és que les visites mèdiques als androides són tan ràpides com les dels humans, la seguretat social no canviarà mai. :-D
Bo i imaginatiu relat!

bajoqueta dijo...

Un bon símil en el cas que fossem robotets jajaja.

Ei ja està canviat lo de l'enllaç al blog! Fallo fallo, de cara a la paret bajoqueta :)

Margarida dijo...

Interessant el relat. Una visió que podria ser no tant fictícia d'aquí poc

Dissortat dijo...

Acabarem rodejats d'aquests oranismes artificials, qualsevol dia. Ja ens sustituexen en molts llocs, encara que no tenen forma humana.

garbi24 dijo...

Arribat a aquests extrems suposo que els medicaments els tindriem pirates decarregant-los del emule i la base de recanvis seria més fàcil.Potser no estaria tant malament.

vullunfestuc dijo...

vaja... Hi ha un parell de faltes... com sempre quan revises hi veus més coses!

Gràcies per deixar-me participar als 365 contes i a veure si puc corregir les faltes!

kweilan dijo...

Cada vegada llegim històries com aquestes amb total naturalitat com si ho veiéssim venir. Molt bon conte!

Arisdot dijo...

De fet jo no ho veig com una ficció. Cada cop som mes robots, mecanitzem la nostra existència i vivim vides programades, sense massa lloc per la improvització, tement l'inesperat. Som de carn, ossos i sang, però ens comportem cada cop més com màquines... La tecnologia anirà avançant i algun dia, les màquines començaran a comportar-se com els humans. Llavors, haurem begut oli.

senga dijo...

...sembla que estem molt segurs de ser el que pensem que som...i...m'encanta que es posi en dubte qui som en aquesta interessant història...ara, jo mateixa, vaig al metge i em diu que és una qüestió de programari i em quedo...!!!!!!!!!!...i...és veritat...resulta que és veritat... el meu cap està programat amb totes les experiències viscudes i m'és molt difícil canviar de programa i ser feliç per sempre...

Elvira FR dijo...

Molt bon conte! molt interessant! me'n vaig corrents a endollar-me una mica, crec que se m'acaba la bateria....

El veí de dalt dijo...

Blade Runner ha tornat!

XeXu dijo...

Molt bon relat! M'ha fet gràcia tant del que parla com la manera com està escrit. Algun robot deu haver-hi entre nosaltres...

- assumpta - dijo...

I algun dia, potser no massa llunyà serà una realitat.
Bo!!!

La Meva Perdició dijo...

Medicina i robòtica de la mà, son els temps que vivim, el futur ja és aquí! Felicitats pel relat!