sábado, 27 de febrero de 2010

272.- L'home invisible



Aquella farmàcia de les afores de la gran ciutat tenia una clientela escassa i, de vegades, força rara. Per això el farmacèutic no parà gaire esment a l'estrany aspecte d'aquell client que entrava al seu establiment quasi a l'hora de tancar i que, malgrat el bon temps d'aquella tarda de primavera, portava una gavardina marró que el tapava fins els peus, bufanda blau marí, guants de pell, barret ben calat i unes grans ulleres de sol que feien ressaltar encara més les blanques benes que li cobrien tota la cara. Amb pressa per plegar, el dependent és dirigí a l'home:
- Bon vespre, que desitja?
- Bon vespre, miri no sé com explicar-ho. Jo sóc enginyer fotoquímic i experimento amb les propietats de la reflexió de la llum sobre els cossos vius...
- No em digui més, un experiment li ha provocat cremades a la cara. Amb molt de gust li canviaré l'embenatge...
- No és això. No tinc cap cremada, el que passa és que... Sap, millor que ho vegi!
I traient-se un dels guants, l'home mostrà que, on hi havia d'haver una mà, no es veia res. El farmacèutic exclamà:
- Ja ho veig, ha perdut una mà i segur que nota el que coneixem com dolor fantasma que és bastant freqüent en amputacions recents. Ara mateix li dono un calmant...
- No, home, no. El que passa és que... SÓC INVISIBLE. L'experiment ha estat un èxit, puc fer que qualsevol cos viu desaparegui de la vista dels altres i...
- Ui!, doncs per això no tinc res. Potser si anés a l'hospital...
- Però no m'ha sentit quan li he dit que l'experiment ha estat un èxit, estic content de poder ser invisible i els efectes no són permanents.
- Doncs no ho entenc, que vol?
- Si em deixés acabar de parlar i m'escoltés, hauria sentit que només puc fer invisibles els cossos vius i, si vull que no em vegin, he d'anar completament despullat. Però clar, els terres són freds, no em puc resguardar de les corrents d'aire i no he pogut evitar arreplegar una calipàndria de campionat. Què em podria vendre una capsa de Frenadol, si és tan amable?
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes)
.
foto extreta del portal http://www.edu365.cat/
.

18 comentarios:

garbi24 dijo...

Ostres aquest si que és bonissin, i entenc que anar en pilotes dies enrrere tenia que ser tot un repte, espero que no li passés l'afecte quant restés en públic, doncs el fred ens ridiculitza amb la mida de certes coses.

fanal blau dijo...

Molt bo, McAbeu! i divertit! :)

bajoqueta dijo...

Pobret home invisible jajajaja.

Només tu pots escriure un conte així, gràcies!

P-CFACSBC2V dijo...

:-DDD

Sí, sí, vinga voler ser invisible, però després no es pensa en les conseqüències!

Pilar dijo...

Molt bon relat, amb un final completament inesperat.
Les acurades descripcions tant en la part narrativa com en els diàlegs, aconsegueixen fotografiar l'entorn, l'ambient i els personatges.
Ha estat com llegir el guió d'una pel-lícula.
Felicitats, McAbeu!

Anónimo dijo...

Deu ser que la carn, malgrat ser invisible, continua essent dèbil.
Un conte ben divertit.

Luguca.

senga dijo...

...BO, BO ,BO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
...home, una capsa de frenadol siusplau!...gràcies per fer-me riure a mig matí.

xaruga dijo...

M'agradaria ser invisible, però malauradament la meua bronquitis crònica m'ho desaconsella i per anar tapat no m'ho justifica. La proba és que el protagonista acaba tapat del tot i demanant al farmacèutic una capsa de Frenadol. I si ho probés a l'estiu? Un conte molt divertit, McAbeu.

Elvira FR dijo...

Molt bo! molt bo! i el farmacèutic vinga amb la xerrameca sense escoltar al client! boníssim conte! és millor ser invisible a l'estiu

XeXu dijo...

Hehehe, m'ha fet molta gràcia! Sobretot la poca sorpresa del farmacèutic en assabentar-se de que és invisible, i diu que no té res per a això, boníssim!

Carme dijo...

mc, ja l'he llegit al teu blog, però l'he trobat divertidíssim!

Pep dijo...

Genial ¡¡
un bon conte i el final és molt bo.

Marta dijo...

Molt divertit! Atxisss!

kweilan dijo...

Molt bo! Pobre, fa pena i tot del fred que passa :)

- assumpta - dijo...

Hahaha! Boníssim!!!
Algun inconvenient havia de tenir no???
I l'altre xerra que xerra...
Genial!
;)

McAbeu dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Vaig passar-m'ho molt bé mentre l'escrivia, imaginant una situació surrealista (un home invisible) amb una altra encara més surrealista (el farmacèutic ni s'immuta) per acabar amb una ben normal (el constipat) i estic molt content de que us hagi agradat. :-)

Dissortat dijo...

Osti! Aquest és ben divertit. Donar-se a coneixer per una caixa de Frenadol!!!

La Meva Perdició dijo...

Un home amb un poder tant gran aparentment, i tan humà en les seves necessitats, Molt bo! ^_^