De la nit al dia, sense feina i al carrer. Al meu expedient d’acomiadament es podien llegir coses tals com, “comportament impropi, gestió delictiva continuada, enriquiment personal, comptabilitat fraudulenta”.
Les meves activitats, que durant anys havien reportat grans beneficis al municipi en plusvàlues, permutes, embargaments i altres jocs de malabars financers, i que m’havien dut tants guanys, ara eren mal vistes. Gràcies al meu advocat, me’n vaig sortir tornant gran part dels diners robats i denunciant uns quants companys.
Assenyalat per veïns i amics com un empestat, vaig agafar la família i vàrem marxar al poble dels sogres, a l’Alt Empordà. Amb els diners que havia aconseguit amagar, aviat vaig engegar un negoci immobiliari per redreçar la meva malmesa economia i tornar a portar l’estil de vida al que estava acostumat.
Com tenia les tardes lliures, vaig buscar-me una activitat que substituís eventualment, els partits de golf i les visites al prostíbul, que m’havien proporcionat tant entreteniment, en dies passats.
I oh, sorpresa, vaig afeccionar-me a la caça del bolet salvatge. Amb el temps i l’experiència vaig centrar el meu camp de treball, en un bosc a prop de la carretera entre Darnius i Agullana, on romanien les restes d’una antiga masia arrasada durant la guerra civil. Allò era el paradís del boletaire, sempre omplia el cabàs, i per molts afalacs i amenaces que rebia, mai descobria el meu amagatall.
S’arribà temporada de grans tempestes, i vaig veure’m obligat a parar quiet a casa quinze dies, durant els quals compensava la ràbia, amb la certesa del tresor preuat que trobaria quan amainés.
Les meves activitats, que durant anys havien reportat grans beneficis al municipi en plusvàlues, permutes, embargaments i altres jocs de malabars financers, i que m’havien dut tants guanys, ara eren mal vistes. Gràcies al meu advocat, me’n vaig sortir tornant gran part dels diners robats i denunciant uns quants companys.
Assenyalat per veïns i amics com un empestat, vaig agafar la família i vàrem marxar al poble dels sogres, a l’Alt Empordà. Amb els diners que havia aconseguit amagar, aviat vaig engegar un negoci immobiliari per redreçar la meva malmesa economia i tornar a portar l’estil de vida al que estava acostumat.
Com tenia les tardes lliures, vaig buscar-me una activitat que substituís eventualment, els partits de golf i les visites al prostíbul, que m’havien proporcionat tant entreteniment, en dies passats.
I oh, sorpresa, vaig afeccionar-me a la caça del bolet salvatge. Amb el temps i l’experiència vaig centrar el meu camp de treball, en un bosc a prop de la carretera entre Darnius i Agullana, on romanien les restes d’una antiga masia arrasada durant la guerra civil. Allò era el paradís del boletaire, sempre omplia el cabàs, i per molts afalacs i amenaces que rebia, mai descobria el meu amagatall.
S’arribà temporada de grans tempestes, i vaig veure’m obligat a parar quiet a casa quinze dies, durant els quals compensava la ràbia, amb la certesa del tresor preuat que trobaria quan amainés.
.
Un dia que plovia amb menys intensitat, no em vaig poder estar, i cap enllà que vaig fer via. El terreny havia canviat molt en aquell temps, la vegetació havia crescut desfermada, i caçava bolets a dojo, descobrint-los amb el meu bastó, entre les pedres de la masia abandonada. De cop, topo amb un objecte enterrat, punxegut i metàl·lic, desprès un altre i un altre al meu voltant. En el rovell de l’obús llegeixo en anglès: projectil antitancs, R-1108-W . - Déu meu! On m’he ficat? -. Esgarrifat reculo pas a pas, fins que tornant a trepitjar, sento un “clac”, i surto volant.
.
autor: Sergi Garcia Oset, del blog La meva perdició (conte amb 365 paraules)
.
autor del dibuix: Jaume Vilalta Casas (Dibuixos JVC)
.
19 comentarios:
Caçar bolets pot ser molt perillós! El castig arriba, t'ho miris com t'ho miris.
No sé perquè avui el personatge no farà gaire pena :)
Gràcies pel conte Sergi!
Sort de les deixalles de la guerra, que poden, per fi, fer justícia.
Un escrit fresc i simpàtic.
Luguca
Ara s'ha afegit el dibuix. M'agrada molt.
Sí Marta, ha aparegut el dibuix per art de màgia ;)
A mi m'agraden molt tots els dibuixos que Jaume li ha fet per als contes :)
Com diu la bajoqueta...pena...pena...no en fa!
Bon conte!
Pobre home, ara que havia pogut refer la seva vida...
... ho he intentat, però no. No fa gens de pena! :-D
Un conte molt ben escrit i un dibuix molt maco. Felicitats!!
És enginyós la manera com has lligat temes tan diferents com malversació, golf, prostitutes, bolets i bombes.
L'he trobat simpàtic.
Molt bé Sergi!
Mala sort!
Molt ben narrat i recreat. I el personatge és tot personatge, valga la redundància. El conte acaba d'una manera realment divertida. Es fa veritable justícia. És justícia divina??? o_O
Doncs si que es va fotre un bon bolet i merescut.
Aquest si que es verdadera ficció. No tindrem tanta sort no. I no volaran pels aires fets mil bocins tots els malversadors, estafadors, timadors, i colla de cabr.... en general!!!
Pobre...Li espera caiguda lliure i sense paracaigudes.
Alabo el teu enginy. Bon conte!
Caram amb el boletaire corrupte. Al final sí que troba un bon bolet!
Em sembla que al protagonista del teu conte li ha passat allò que diuen en castellà: quien mal anda mal acaba! molt bon conte!
Qui li anava a dir!!!
Tot i haver caigut tant baix no tardaria gaire en tornar a aixecar el vol, ji ji ji
Tots recollim allò que sembrem
Molt divertit!!!
Gràcies per tots els vostres comentaris. Vaig passar una estona molt divertida escrivint aquest relat. I gràcies de nou al Jaume Vilalta. Sense les seves il·lustracions, aquests petits relats meus no serien el mateix. ^_^
ostres quin descobriment aquest bloc!
ja m'afanyo a pensar algu...
Ricderiure, espero un conte teu :)
Publicar un comentario