Quan era petita li agradava dibuixar amb tinta xinesa. Va ser per això que el dia que va complir deu anys, li regalaren un estoig que guardava mitja dotzena de tinters diminuts, dos mànecs de fusta i uns quants plomins. Un dia intentava obrir un dels tinters, el que contenia la tinta de color malva. Com que no podia aconseguir-ho, es va ajudar, fent palanca sota la tapa, d'un de les plomins, amb tan mala fortuna que una gota seca de tinta va saltar i se li allotjà en l'ull dret. En pocs segons, al diluir-se la gota amb les llàgrimes, tot ell va quedar acolorit. L'hi van rentar ràpidament amb aigua abundant i la van dur d'urgències a l'oculista, que li va aplicar una pomada i un col·liri.
.
Tot i que ningú podria apreciar cap diferència entre tots dos, ella assegura que des de llavors no veu igual amb un ull que amb l'altre. Diu igualment que quan les coses pinten malament, en té prou amb tancar l'ull esquerre i així, durant una estona, veu la vida de color de rosa.
.
autor: Joaquim Valls
.
22 comentarios:
Quin conte més bonic, llàstima que a la realitat no ens sigui tan fàcil fer que les coses que pinten malament es tornin de color de rosa. :-))
Preciós conte!
Una estoneta per veure els contratemps d'un altre color, segur que va molt bé!
Un cuento delicioso. Ojalá fuera todo tan sencillo y se pudiera conseguir ver mejor el mundo aunque fuera por unos segundos de esa forma. Narración ligera, dulce, simpática y que deja una sonrisa en la cara y en la mente al terminar su lectura. Me gustó mucho.
Besos
El color amb què es contempla el món, sempre és important...La dissort li va portar la sort.
Bonic conte, Joaquim!
Estaria bé això de poder pintar la vida d'un altre color :)
Gràcies pel conte Joaquim :)
Bon conte, segurament si la veiesim ara actualment sempre deu anar amb un ull tancat
Simpàtic, senzill i acolorit. Així hauria de ser la vida. Gràcies Joaquim.
Un conte molt bonic. Tant de bo fos així de fàcil canviar la realitat del color que volem.
Us agraeixo els vostres comentaris a aquest conte, el primer que apareix publicat a aquesta pàgina tan especial, portada amb tant d'afecte per tothom que hi participa. Com sovint passa en les històries que inventem -bé ho sabeu- el seu origen es troba sovint en un fet real. També en aquest cas, ja que conec una persona que, de petita, li va caure una gota de tinta a l'ull i mai li ha acabat de marxar del tot.
DEixant de costat la base real del conte, crec que es podria di allò de "No hay mal que para bien no venga"
Un conte molt bonic.
Felicitats!
És un conte preciós... mentre llegia anava pensant que segurament hi havia una part de realitat, embellida al final per la màgia de l'autor... El comentari confirma aquest a part de realitat. Felicitats! Si és el teu primer conte... jo et diria, en volem més!
M'agraden els tinters, els papers i les tantes.
I també m'agrada que les coses surtin bé, de tant en tant.
Un conte lleuger i elegant,
Felicitats,
Luguca
Molt i molt bonic. Sencill, fresc, divertit, il·lusionant... L'Ull que hi veu de color rosa, és l'ull per on mira l'infant que tots hauriem de portar a dintre?
Enhorabona, un conte preciós.
...de fet tots portem a dintre la innocència del nen tapada amb els vestits d'històries viscudes...si el cor aconseguís tenir un ample espai a la nostra vida...el conte es fa realitat...mireu,mireu un avi amb el nét, mireu, mireu una àvia amb la néta...tot canvia de color...
D'acord amb tots els comentaristes,és l'emoció de no poder passar sense llegir el conte perquè...interessa
A veure si haurem trobat la manera de superar els mals moments...
Genial el teu conte, Joaquim. Felicitats!
quina bonica manera de mirar el món a través d'una taca de tinta rosa!!! molt bo el conte!
Ja ho diuen que "no hay mal que por bien no venga", jeje! UN conte molt ben pensat! M'ha agradat!
Un conte preciós!
Segona tongada d'agraïments. Sou molt amables, en els vostres comentaris a aquesta petita història.
Molt bonic.
Una història molt original. Enhorabona. En el fons, si volem, sempre podem trobar la part positiva a tot allò que ens disgusta.
Publicar un comentario