El LLuïsset de petit era menut i prim. Quan anava amb la colla quedava completament tapat. Se'l reconeixia, des de lluny, per la seva veu sonora i atiplada. La gent li deia: LLuïsset, no cridis tant que no som sords ni tenim les oïdes tapades. Quan cantava semblava que fos el solista ofegant les altres veus.
De jovenet ja es feia cigarretes de paper (sense tabac dintre) i fins i tot amb altres amics del poble assecaven unes arrels (bidauba) que després les fumaven com si fossin "caliquenyes". Als quinze anys es tornà un gran fumador. Visitava l'estanc cada dia doncs el seu menú era un paquet de "celtes” i dues “faries”.
L'obsequi més preuat en els banquets i festes familiars eren “puros” d'alta qualitat, amb gran plaer, amb "vitoles de renom". Mai es queixà de la gola malgrat la gran quantitat de fums que s'empassava. Semblava una vella màquina de tren traien fum , amb gran plaer, per la boca i els forats del nas.
Però la seva veu romania forta i clara, d'un bon baríton. Quan feia discursos, mitings, deixava estorats als assistents tant pel contingut com per les modulacions de la veu. Als voltants de Tots Sants li aparegué una tost forta i permanent. Els menjars, que abans en un tres i no res, els engolia i paladejava, ara esdevenien un problema puix una cerreta constant li provocava més estossecs. Arribà un moment que ja el respirar li era feixuc.
De jovenet ja es feia cigarretes de paper (sense tabac dintre) i fins i tot amb altres amics del poble assecaven unes arrels (bidauba) que després les fumaven com si fossin "caliquenyes". Als quinze anys es tornà un gran fumador. Visitava l'estanc cada dia doncs el seu menú era un paquet de "celtes” i dues “faries”.
L'obsequi més preuat en els banquets i festes familiars eren “puros” d'alta qualitat, amb gran plaer, amb "vitoles de renom". Mai es queixà de la gola malgrat la gran quantitat de fums que s'empassava. Semblava una vella màquina de tren traien fum , amb gran plaer, per la boca i els forats del nas.
Però la seva veu romania forta i clara, d'un bon baríton. Quan feia discursos, mitings, deixava estorats als assistents tant pel contingut com per les modulacions de la veu. Als voltants de Tots Sants li aparegué una tost forta i permanent. Els menjars, que abans en un tres i no res, els engolia i paladejava, ara esdevenien un problema puix una cerreta constant li provocava més estossecs. Arribà un moment que ja el respirar li era feixuc.
Diagnòstic del metge: càncer de laringe. La primera operació fou dolorosa però encara el LLuís conserva la veu. Les sessions de quimio i radioteràpia li han deixat la boca sense saliva i malmeses les dents, no tenen força per mastegar. Desprès d'un any li rebrotà el tumor i aleshores es quedà sense cordes vocals. Aquella veu meravellosa i potent desaparegué i aprengué, amb molts esforços, a treure una veu esofàgica. Avui el LLuís és un "laringectomizat".
.
autor: Eladi Huguet, Records vivencials d'Eladi Huguet
.
14 comentarios:
Ai que el tabac és malu. Llàstima per la seua veu i la seua salut :(
Gràcies pel conte Eladi :)
Sí, sí, quan ets jove sembla que ho aguantes tot!
Per a meditar.
El missatge és rotund. La manera en què ho dones és especial i màgica.
M'ha agradat molt, però molt, aquest conte.
Tot això és consequència d'una cultura masclista dirigida, que ara s'ha encomanat a les dones. Els més grans encara recordem que en temps del racionament, a la cartilla, s'incloïa el tabac com si fos un article de primera necessitat. Hi havia qui es bescanviava el pa per tabac i deixava a la famíl·lia sense pa. Tot va començar amb la vanitat de demostrar que es podia dominar el foc. Avui encara és un negoci de l'Estat.
A la llarga tots els excessos que hem fet acaben sortint, molt ben explicat ELADI.
Aquest conte hauria de sortir en les caixetes de tabac, faria una bona conscienciació.
Bon conte trist final....
Estic d'acord amb Garbi24 i es podria agafar aquest magnífic conte per publicitat anti-tabac. Aniria molt bé!! El tabac és verí!!
He mirat el conte 65 "Els amors de la mar" però no entenc el sentit de la frase que hi ha a la capçalera i que diu que espera a la volta de la cantonada.
http://365contes.blogspot.com/2009/08/65-els-amors-de-la-mar.html
Uneys
...anava a dir el mateix que la xaruga...el masclisme i les dones que s'hi apunten...és un conte aquí al bloc i una realitat allà entre els humans...atrapats també pels negocis dels laboratoris...
La realitat ens serveix les millors històries...Agraïda.
Bon conte...tant de bo fes reflexionar als que encara fumen sense adonar-se del que realment significa per la salut.
És un conte necessari, d'això no n'hi ha dubte. Encara que, com a fumador, m'ha deixat força acollonit. Potser comença a ser hora de replantejar-so i desnicotinitzar-se, oi?
Benvolgut Uneys
Vaig escriure el conte d'Els amors de la Mar, i he tornat a rellegir-lo arran del teu comentari.
A quina capçalera et refereixes?
A dalt de tot d'aquest bloc, just sota la capçalera amb la foto del far posa la frase "EL CONTE 65 ESPERA A LA VOLTA DE LA CANTONADA" i vaig buscar el conte 65, per si era alguna clau o joc, però no veig què vol dir.
Però si tu tampoc ho saps ara encara ho entenc menys :)
Gràcies ARISDOT per la teva resposta :)
Uneys
Uneys que no t'enteniem jajajaja. Jo li vaig passar el missatge a la persona que va escriure el conte 65... quin lio...
En total s'escriuran 365 contes. I com ja falten menys de 65 contes per això vaig posar allò :)
Ara sí, no?
Segur que el Lluiset, li agradava d'acompanyar els seus puros i cigars amb uns bons cigalons, copetes de vi i brandi, i altres licors espirituals, i d'això no en diem res. Però el tabac és el dimoni. Bon relat, felicitats!
Publicar un comentario