martes, 9 de febrero de 2010

254.- Cantant les quaranta

.
Tenia ganes de parlar amb vostè, sap? Fa molts anys que callo i aguanto totes les seues arbitrarietats, però les coses tenen un final i aquest final acaba d’arribar. Fa dinou anys que treballo en aquesta empresa. En tot aquest temps no he faltat mai al treball. He tingut necessitats com tothom però no li he demanat res. He estat tan estúpid que em creia que si un dia no acudia, la empresa se’n ressentiria greument. Vostè ho sabia, oi que si? I se’n reia. Pobre desgraciat!, es creu que és alguna cosa. Vostè tot ho sap i tot veu. Té molts ulls que miren i moltes orelles que escolten per vostè. Són els llepaculs que li porten els partes. Gent servil que s’arrossega i que cerca la paraula amable de l’amo. Gent que, al fons, vostè menysprea perquè sap que són uns miserables que no dubtarien en clavar-li un ganivet a l’esquena si un dia deixés d’ésser qui és. Fins ara tot li ha sortit bé. Ha jugat sempre amb la por dels altres. En la por dels que tenen una família per mantenir. Deixem dir-li que aquesta gent és la que l’ha elevat fins al lloc que ocupa i a la qual, vostè, ha pagat amb la indiferència dels cacics totpoderosos. Recorda al senyor Gisbert? Aquell cap de vendes que tota la vida va treballar amb el seu pare i que quan vostè era un crio el portava de la mà a col·legi? Va pels carrers caminant com un zombi. Encara no es pot creure que l’hagi acomiadat. Ja era gran, es clar, i no podia competir amb un jove disposat a menjar-se el món. Li hauria de caure la cara de vergonya que un home fidel, que el va ajudar a crear l’imperi que avui comanda, estigui a punt d’embogir. Miri, jo també he estat en aquesta situació, però he reaccionat i ara ja no li tinc por. Puc mirar-lo a la cara i dir-li lo fatxa que és. Sóc feliç de poder-li cantar les quaranta...
-Però, pare, que fas davant l’espill parlant sol? Au vine a sopar que ja és a taula i es refredarà!
.
autor: Josep Cid Ginovart
.

14 comentarios:

Pilar dijo...

Buf! Ja era hora que algú posés l seu lloc aquest cacic!
^_^

bajoqueta dijo...

Quantes vegades deu passar això al llarg del dia? Que parlem davant d'un espill per no enfontrar-mos amb persones difícils. De vegades costa dir segons què.

Molt ben explicat Josep, i amb el teu toc com sempre. Moltes gràcies per tots els contes que has enviat!

McAbeu dijo...

Tan bé i fàcil que surten aquest tipus de converses quan les assagem i que difícils que són a l'hora de fer-les de veritat. Un conte real com la vida mateixa i molt ben escrit.

Carme Rosanas dijo...

Que dur! Que trist! No és que no surtin bé davant de qui les hauríem de dir... I tant que sortirien bé, millor que mai, però les conseqüències seien terribles, oi?

Maria dijo...

Molt bo! Estic d'acord amb la Carme, però, que a gust ens quedaríem no???

rebaixes dijo...

Uns problemes greus del meu fill han fet que no t'enviés uns contes que et tenia preparats.

Espero poder ultimar-ho i remetre'ls. Anton.

Elfreelang dijo...

Que sigui un entrenament això de parlar amb el mirall i que després gosi dir-ho a la cara....BOn conte..ben escrit!

Anónimo dijo...

Va bé fer assajos abans de dir segons què a segons qui. Per a no oblidar-se de res.

Bon conte,

Luguca

Pep dijo...

Tots hauriem de tenir valor per dir el que sentim.
Felicitats per el relat.

senga dijo...

...si de petits ja haguèssim viscut a casa com a manera de viure dir allò que ens molestava o ens feia mal o no ens semblava just...de grans ja ho fariem sense necessitat d'anar carregant la motxilla que finalment explota...i ens fa mal a l'espatlla...a les cervicals...

Arisdot dijo...

Els treballadors procuren ser lleials a l'empresa, n'hi ha molts exemples.
L'Empresa mai és lleial als treballadors, també n'hi ha molts exemples.
Els treballadors es preocupen de la feina, dels companys, de les nòmines, dels stocs, de la producció, de les famílies, de les hipoteques....
L'empresa es preocupa del balanç de resultats (On uns guanys de 2000 milions d'€, davant d'una previsió de 5000 milions d'€, es converteixen en pèrdues per valor de 3000 milions d'€)

kweilan dijo...

De vegades aquestes coses no es poden dir per les conseqüències no volgudes que poden comportar. Molt ben escrit!

bajoqueta dijo...

Gràcies Anton, espero que lo teu fill estigue millor :)

La Meva Perdició dijo...

L'hora dels trepitjats, s'apropa. Som legió els descontents. Toca una nova revolució francesa :). Hem de fer net i tornar a començar! Felicitats pel relat denuncia!