Mai no havia vist la neu. Sols en sabia de la frescor per les converses dels companys de l'Institut. Tampoc no havia anat mai amb avió, ni amb vaixell. En podia percebre les sensacions per les explicacions que els seus companys n'hi feien dels seus viatges. Però això no li suposava cap problema. Ella, aquella noieta que no havia sortit mai d'aquella Illa tan petita, era una de les persones amb més històries dintre. Ella tenia tot el que una persona pot desitjar en el món. Sabia i entenia moltes de les coses que alguns d'ells mai no podrien ni intuir. Aquells colors, aquelles olors, aquells paisatges que mai no havien vist els seus ulls però que el seu cor i el seu pensament sabien exactament com eren.
Ella tenia els seus llibres, centenars de llibres. Tot el què sabia ho treia d'ells, eren la seva font inesgotable d'aventures, de viatges, d'intriga, d'amor, d'amistat, de terror, de màgia.
Des de ben petita llegir era el que més li agradava fer. Qualsevol lloc i moment li anaven bé per dedicar-lo a una d'aquelles històries que sempre la captivaven, des de fer la volta al món en pocs dies, fins a perdre's pel camí de rajoles grogues amb uns companys ben originals. Els records de la infantesa sempre anaven acompanyats d'un llibre, d'un còmic, d'una revista. Sempre les paraules.
Els primers anys era el pare qui l'hi llegia els contes però als vuit o nou anys ja era ella la que els llegia, al llit, abans d'anar a dormir, i a les tardes quan tenia una estona després de fer els deures de l'escola. Tant s'havia engrescat llegint, que fins i tot a l'escola portava els seus llibres preferits i llegia quan podia, el temps de l'esplai, al canvi de classe. N´hi havia que no ho entenien. Com podia llegir tant? li demanaven alguns. I ella els responia que no podia viure sense llibres, simplement.
Totes aquelles aventures l'omplien i l'ajudaven a conèixer tot el que l'envoltava i a no desitjar res més que allò que tenia, que sempre tendria: els seus llibres i les ganes de seguir descobrint el món a través de les paraules.
.
autora: Tonina, del blog Coses meves (i a vegades de l’escola) (conte amb 365 paraules)
.
16 comentarios:
I els que els llibres ens deixen descobrir nous móns sense haver de viatjar :)
Gràcies pel conte Tonina :)
...bon dia i feliç conte...que la lectura sigui l'objectiu primer de l'home...per sempre...i que l'escola faci, de l'espai de lectura, el moment més feliç del dia...gràcies...i ara vaig cap a l'escola...
És ben veritat que amb un llibre a les mans podem anar a llocs i viure històries que potser d'altra manera no assoliríem mai. Un conte molt maco.
Les lletres ens ajuden a fer volar la imaginació, això es sempre bo i ens fa viure coses que en la realitat seria impossible.
Aquesta podria ser la historia de moltes persones.
Qui no ha après amb un llibre a les mans? Qui no ha viatjat o somniat amb el que descriuen?
El teu conte és una bona manera de recomanar la lectura.
Llegir ja és tot un viatge!
Bon conte, Tonina!
"Descobrir el món a través de les paraules"... Quin dó la paraula! dita o escrita, tan se val. Ens fa únics al món conegut i ens permet assolir-ho tot. Magnífic, Tonina!
M'he sentit identificada, Tonina, jo de petita anava arreu amb un llibre a sobre. Bon conte!
I nosaltres que entenem aquesta nena. Quan aprens el plaer de la lectura, ja no te'n pots desfer.
Felicitats pel teu relat!. La nena comença com un corc rosegador de llibres, per acabar convertida en una papallona vestida amb les impressions i colors de tantes històries llegides. ^_^
Aprendre, viatjar, somiar, conèixer a través de i amb els llibres....un bon conte!
Es ben cert que amb les lletres no només aprenem, també sentim, jo mateix m´enrecordo d´olors llegides als llibres.
Gracies pel relat.
Gràcies a tots pels comentaris. Aquest conte em va sortir de l'ànima, lectora, és clar!
Bones lectures a tothom.
Lletraferits des de petits...bon conte!
Una de les millors addiccions, el llegir!
Bon conte! Tonina
Publicar un comentario