Un cop, ja fa molt temps, un nen em va dir un munt de mots a raig com si fos un llarg test:
Per què de nit és fosc? Per què el sol no hi és al cel? És que no som prou bons? Que li hem fet mal? Per què si fuig el sol es fa tot fosc? És la nit qui ve o és el sol que se’n va? Qui té el piu que mou el món? És com un joc de daus que treu un sis? Amb quin dels cinc dits puc fer jo el truc?
Puc fer la nit? Puc fer la llum? Per què el mar és blau? Per què el mar mai no se’n va com el sol? On és el tap del fons del mar? Qui va fer el món? On van els morts? On vaig jo? Qui ets tu? Qui sóc jo? On vas tu?
El test fou molt llarg, un pou sens fons. I jo com un mag, faig un joc de mans amb els “que” i amb els “com”. Li dic veus? Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros. I res és rar i res és cert si treus el cap i clous els ulls .Tot és un joc de mots on tot es torna un mot ple i res es fa buit. I si fas el que et dic, el mag ets tu i els mots són teus i el tap del fons del mar un roc ben dur fet de cor i cos de llums del sol que de nit fuig cap el cau d’un peix que mai surt del fons. El peix és el rei del mar i qui té el tap ben lluny de tots. El sol dorm al seu cau quan és de nit. Surt quan el peix li fa un toc: Au ¡ cap el cel que es fa tard, la llum vol ser a dalt! I és quan la nit fa el seu torn de no fer res. Ja ho saps tot, nen!
.
autora: Elvira, del blog Si dubto és que sóc, si penso és que sóc (ens ha fet un conte monosil·làbic de nou)
.
16 comentarios:
Quin empatx monosil·làbic! :-DDD M'ha encantat el tros que diu: "Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros."
No puc fer res més que felicitar-te ben sincerament. M'ha encantat aquest conte monosil·làbic i, a estones, palindròmic. :-)
M'encantaria que algú em donès les respostes tu dónes, quan em faig preguntes.
Segur que ho entendria tot de seguida.
Preciós conte filosòfic amb què aprens el veritable significat de les paraules.
Em trec el barret, Elvira!
Un altre conte monosil·làbic. M'ha encisat, com sempre. Felicitats per tanta destressa.
Luguca.
ras i curt i ben cert que el barret em trec amb aquest truc de mots.
Un bon sac de monosíl·labs!
La xica que es fa la vida difícil jajaja. Impressionant trobar tantes paraules monosil·làbiques, i damunt fer una història.
Felicitats pel conte Elvira :)
Elvira, ets una artista, noia! Un conte molt maco i interessant.
Relatar una història que tingui sentit només amb monosíl·labs es tasca difícil, però tu has passat amb nota alta.
Elvira! Molt bé! Molt bé! Quin conte més genial! Felicitats. En llegir-lo sentia que si jo fos el nen de la tirallonga de preguntes em sentiria satisfet amb les respostes, tan lúdiques i encertades.
Genial! Em meravella com pot jugar amb les paraules d'aquesta manera. Felicitats!!
...quan ets ja al mig tens la sensació d'anar repetint alguna cosa...ah!...són síl.labes que li donen aquest ritme trencat. gràcies.
Realment té molt mèrit dir tantes coses només amb monosíl·labs.
Mira que bé, la paraula de verificació és 'farres', que és on me'n vaig jo ara mateix!
Gràcies pels vostres comentaris, res em plau més que els mots dits per tots! cap mot més bell que el dit amb la veu del cor....
PD que vagi bé la "farra" Xexu
Fascinant Elvira!. Aquest vailet té molta sort. A la majoria lis diuen coses com, calla, perquè ho dic jo, o, això es així i prou. ^_^
Excel·lent, Elvira!!!
El trobo un conte deliciós amb l'afegit monosil·làbic, molt i molt bo. Felicitats!
=)
Un conte preciós!...el mag ets tu i els mots són teus.
La resposta millor per un nen!
Publicar un comentario