sábado, 2 de enero de 2010

216.- Roses marines

.
Quan l’amor és viu, qualsevol esdeveniment és bo per estar junts, abandonar-se l’un al altra sense compromís afegit i deixant que siguin els impulsos els que portin el ritme del dia.

El dia assolellat i tranquil donava per una passejada en barca per la Costa Brava, admirant paisatges, i al fornit capità improvisat.

Mentre ella banyava el seu cos nu a coberta amb el sol de migdia, ell es banyava a les cristal·lines aigües de la solitària cala. Un petit moviment de la barca, indicà a ella que els seu capità s’acostava. Just en el moment de treure el cap per la barana, ell surt de sota l’aigua amb una rosa vermella entre les dents, oferint-li amb una mirada de complicitat, esperant alguna cosa a canvi.

Ella molt afalagada, no pot parar de pensar d’on ha pogut treure aquella flor, per donar-li com a sorpresa en un racó tan íntim i solitari. No volia pensar-hi més, sens dubte era un gran detall, l’amor diuen que accentua l’enginy i ara li volia recompensar.

Just quant els petons donaven pas al joc de les mans explorant els seus cossos, ella se n’adonà. Angoixa i ràbia juntes, fan acte de presència, en veure, dues dotzenes de roses surant al voltant de l’embarcació, enmig d’unes cendres sospitoses, que la fan passar de la passió al desencant.

Amb un cop de geni, llença la flor al mar, que anirà fent camí a mercè de les corrents, juntament amb les altres i una inscripció que diu: descansi en pau.
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.

10 comentarios:

Pilar dijo...

No he pogut evitar que em vingui al cap la lletra d'una cançó:

Voy buscando un amor
que quiera comprender
la alegría y el dolor,
la ira y el placer,
un bello amor sin un final
que olvide para perdonar;
es más fácil encontrar
rosas en el mar.

Tant de bo que ella sàpiga fer-ne diverses lectures del present que "li ha tocat" rebre...

McAbeu dijo...

Déu n'hi do, quin desengany quan la noia descobreix el verdader orígen de les roses. Però que pensi que la intenció d'ell era bona, no?
De totes maneres, una cosa així "talla el rotllo" de cop. Bon relat!

bajoqueta dijo...

Ai quin mal rotllo de roses jajaja. Jo d'ella m'hagués quedat a quadros, ja me diràs...

Gràcies pel conte Garbi!

Elfreelang dijo...

i això que començava molt romàntic...ai quina llàstima! Bon conte! amb sorpresa final!

Marta dijo...

Un conte molt romàntic. O no? Els homes tenen unes idees... A la fi un molt bon conte.

Pep dijo...

El noi és podia haver pensat que les noies ho veuen tot, fins i tot quan estan enamorades.
bon conte.

kweilan dijo...

Ostres! Quin desencís! Bon conte amb sorpresa final.

senga dijo...

...és ben bé que la cosa va per damunt del sentiment...també podia ha ver estat més important el sentiment, tancar els ulls i ser5 feliç...una rosa és per al mort o per l'amor segons el desig de la persona no pas segons la rosa...llàstima.

Anónimo dijo...

M'ha agradat la història, però no el desenllaç. En aquest cas crec que el que valia era la idea i el missatge que la rosa donava en mans del noi.

Quan he vist un home en banayador sortir de les aigues marines amb una rosa vermella m'ha semblat tot un heroi.

D'on vingui la rosa, tant me fa.

Luguca.

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte!. M’he quedat amb ganes de saber si passat l’empipament, a la noia li va tornar la passió o va tirar de l’embarcació al “Don Joan” mariner.