240.- Una de hippys

.

Començàvem la dècada dels 70. Feia tres anys que érem casats i pel nostre aniversari vam poder comprar-nos un utilitari. Era un Seat 850 de color roig amb la tapisseria blanca. Era el primer cotxe i estàvem molt il·lusionats. Vam convidar als sogres i tots plegats vam anar a la platja, a “Riomar”. Les dunes, llavors, encara no estaven domesticades i vam poder deixar el cotxe a tocar de la mar. En aquell moment vam veure que arribava un cotxe desllorigat, del qual van baixar dos nois barbuts, no gaire nets, i tres noies que duien uns vestits llargs, vaporosos i florejats. – Són hippys, li vaig dir a la dona. Els podries deixar la cartera perquè te la guardessin- A l’hora d’anar-nos-en vaig tenir dificultats. Les rodes del cotxe s’havien clavat a la sorra i em va costar molt de sortir. Per tal d’empentar el cotxe vaig deixar-me la “mariconera” dalt, al sostre. Quan vaig arrencar no em vaig recordar d’agafar-la i va caure a terra. Prop de La Cava, me’n vaig adonar que no la portava i trasbalsat i preocupat vaig girar volta cap a “Riomar”, sense gaires esperances. Havíem fet tres o quatre quilòmetres quan vam veure vindre un cotxe en direcció contrària. Un dels ocupants agitava reiteradament un objecte per la finestreta. Vam avançar un tros més i vam veure que era el cotxe dels hippys i que l’objecte que agitaven era la meua “mariconera”. Amb la documentació del cotxe a la mà anaven mirant la matrícula dels cotxes que anaven a la platja. Van pensar encertadament que si ens adonàvem de la falta, tornaríem a buscar-la. Avergonyit, per dintre meu, els vaig donar les gràcies. Més tard vaig mirar la cartera. Tot estava intacte.

.

autor: Josep Cid Ginovart

.