sábado, 30 de enero de 2010

244.- Pensaments impurs

.
Tenia una edat en que certes coses no s’escapen, el seu sisè sentit li deia que la secretària que feia pocs dies treballava davant seu, el mirava amb interès, li somreia diferent que als altres i es sentia molt orgullós de que els més de vint anys de diferència entre ells no fossin cap obstacle a l’hora d’intercanviar mirades, es sentia jove.

Eren les dotze del migdia, quant ella li entregà un sobre, dient-li amb un somriure als llavis que li havien donat allò per ell. Només pensant amb aquells llavis va obrir el sobre, on es llegia una clara invitació.


Dia quatre de Març
a les cinc de la tarda
just quant pleguis
Hotel Garbí
habitació 169
hi ha coses que cal fer bé
doncs només passen una vegada


Mai havia fallat en el seu matrimoni, però això li feia saltar els dubtes, la vida s’ha de viure!!!, un dia es un dia!!!, quin mal pot fer?, si ningú no s’adonarà de res i tindrà una experiència desprès de tants anys. Potser està malament, però ho desitjava.

Arribat el dia en qüestió ell es prepara, només li cal una trucada per deixar un missatge a casa seva que arribarà tard, la feina està malament i no es tracte de posar-hi problemes.

Una ampolla de cava per no anar amb les mans buides, amb els nervis a dalt de tot, amb ganes de no anar-hi, però no pot resistir, ja ho diuen, la carn es dèbil. Dos tocs a la porta, molt suaus, seguit del soroll de talons al interior fan que el temps es faci etern.

S’obre la porta i allà està ella, la seva dona, sensualment vestida, amb un somriure de complicitat, el convida a entrar per celebrar junts, els seus vint-i-cinc anys de casats. Ell esclata d’alegria, està salvat, finalment no farà el que potser seria la seva perdició. Una sola cosa el preocupa, i es arribar amb temps a casa per poder esborrar el missatge delator del contestador.
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.

11 comentarios:

Víctor dijo...

Garbi: m'ha agradat molt el conte. Sobretot, com te n'has sortit al final. Hi ha alguna coseta d'estil que potser falla una miqueta (qüestios ortogràfiques i de puntuació) però en general està força força bé. Enhorabona.

XeXu dijo...

Hehehe, mentre llegia ja anava pensant que passaria això, i que el missatge seria un problema. Potser és perquè fa poc que vaig tenir una idea semblant per un relat, tot i que no el vaig escriure. M'ha agradat, molt ben escrit i exposat.

Pilar dijo...

Aquest dia se n'ha ensortit, però la temptació continua al seu costat.
Apost que acabarà en el confessionari.

Elvira FR dijo...

Ben trobat! molt bo el conte ! quina jugada!

McAbeu dijo...

A mi també m'ha agradat, i que vagi "al tanto" el protagonista, algun dia no li sortirà tan bé. Es mereixeria que la seva dona trobés el missatge :-D

Pep dijo...

M'has fet riure, per la situació , per com és la vida, per com podem actuar, per tot plegat.
I crec que potser són coses que passen sovint,
felicitats per el relat,
crec que dona per molt.

Carme dijo...

Molt bé garbí! M'ha agardat molt!

Tonosepe dijo...

NO DEIXA DE SER UN MENTIDER. POBRE DONA, PERÒ EM SEMBLA QUE ELLA JA EL CONEIX FORÇA, ERA CONEIXEDORA DE QUE HI ANIRÍA.
M´HA AGRADAT, FELICITATS

La Meva Perdició dijo...

Em temo que per molt que gaudeixi de la sorpresa, quan torni al treball tornarà a pensar amb la secretària. Un cop ha picat el corcó ........

kweilan dijo...

Molt bo! Esperem que arribi a temps :)

bajoqueta dijo...

jajaja una gran p...
Esperem que es conforme amb qui l'espera :)

Gràcies pel conte :)