Estem a la primavera, o a principis d'estiu, encara que pot ser que l’estiu ja estigui acabant, com a molt a finals de setembre. El sol fa estona que s'ha post, així que han de ser entre les vuit i les deu.
Ell maleeix, com gairebé sempre, encara que el seu estat d'ànim no sol sofrir massa alts i baixos.
- Uf, quina ressaca! El cap m’esclatarà. No degué de prendre'm l'ampolla sencera i deixar-ne una mica per al desdejuni. Millor em fico al llit ja - pensa per a si, mentre es tira per damunt la fastigosa lona que li serveix flassada - Fora, fora! maleïdes rates, filles de...!
- Hola - diu tímidament l'altre, el nouvingut- Puc jeure’m aquí, en aquest racó?
- Eh, qui?- balboteja ell, sense estar molt segur que la veu sigui real o si prové, com sovint, de la seva pròpia ment.
- Prometo no fer molt soroll - continua l'altre, com si res, com si estigués resant una oració un milió de vegades repetida.
- Fes el que vulguis - remuga ell - No em molestis. deixa'm en pau!
- Uns cabrons em van donar una pallissa ahir i tinc por de tornar a... -ell no sap de què cony li està parlant-. Ja saps - prossegueix l'altre- el que li van fer a aquella noia l'altra nit, en el caixer, amb la gasolina. Escolta, tu ronques?
- I jo que sé! - escup ell, cobrint-se el cap amb la lona.
- Em diràs almenys com et dius, no? - insisteix l'altre.
- No em dic res - respon ell, sorprenent-se de tal bajanada.
- Bé, doncs com et diuen?
- Ningú em diu res... Però et vols callar ja, hòstia! A ell li cruixirien les dents, si les tingués.
- Val, bona nit, tu.
Ell sent una mà sobre la seva espatlla i al mateix temps un fort dolor en el pit, mentre, la seva vida fon a negre.
.
Es fa fosc en el carreró.
.autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.
15 comentarios:
Uf, quina història… M'encanten els diàlegs!
Acostumem a dir que ens la podem trobar en girar la cantonada. Tu ens mostres que també acostuma a venir-nos a trobar.
Trobo que és plena de significat, aquesta historia. M'agrada molt com has humanitzat la mort.
Ostres ANGLE no m'esperava aquest final. En P-CFACSBC2V diu que li agraden els diàlegs, si al protagonista del conte també li hagués agradat parlar potser hauria durat una mica més ;-)
Molt ben escrit!
Converses que podem trobar en alguns cantons per desgràcia.
Gràcies pel conte Angle :)
osti una història real, dura, cruel...molt ben escrita!
Un final sorprenent. El que m'ha agradat és que la maort s'ha fet un igual del que va ha buscar. Molt bé, Angle!
Real com la vida mateixa, hem de lluitar per que això no passi gaire sovint
Ufff... tan dur com real. Aquest trosset de conversa...
- Em diràs almenys com et dius, no? - insisteix l'altre.
- No em dic res - respon ell, sorprenent-se de tal bajanada.
- Bé, doncs com et diuen?
- Ningú em diu res... Però et vols callar ja, hòstia! A ell li cruixirien les dents, si les tingués.
...és impagable.
El relat és d'aquells que has de llegir dos o tres cops de tan sincer que és.
Ostres Angle, que bé llegir-te, ni que sigui aquí! Un final sorprenent, una visita inesperada pel pobre captaire, ja li havia arribat l'hora es veu. Bon relat.
Uoh, Felicitats pel conte! Els monstres estan per tot arreu, on menys els esperes. Qui està segur que el veí d'escala o el botiguer, quan et mira no pensa en tu, com l'home del teu relat?
Un conte molt ben escrit ple de sensacions i fins i tot de diverses lectures.
Lo mejor es que a través del diálogo uno se siente capaz de percibir todavía el ambiente en que se desarrolla.
Felicidades.
La mort ens fa iguals a tots, que és la única cosa que mai ningú aconseguirà en vida.
Penso que allò que en realitat ens atemoreix davant la mort es la incertesa, malgrat saber-la tan present, a pesar de saber que en algun lloc ens espera....
Gràcies a tots pels vostres comentaris. ültimament no ha passat massa per aquí, procuraré posar-hi remei.
Gràcies un altre cop.
Angle (no recordo la contrasenya del compte) :)
Publicar un comentario