jueves, 14 de enero de 2010

228.- La intrusa

.
Encara recordo el dia que vas venir a viure a casa... Per molt que des del primer moment ens vam voler fer amics, no vam saber connectar. No ens vam entendre i vam acabar odiant-nos, de tal manera, que tu a vegades tremoles de ràbia només de veure’m.

El que sí vas saber guanyar-te és la confiança de la meva dona. Ella sí que t’estima amb bogeria! M’ha donat un ultimàtum; sinó intento canviar la relació que tinc amb tu, ella acabarà per deixar-me.

La meva esposa és la persona que més estimo en aquest món i no la vull perdre, sobretot si és per culpa teva. Per això, m’he plantat davant teu per un, dos, tres i més cops per fer les paus... però m’ha resultat del tot impossible! Per molt que intento portar-me bé amb tu, no puc. És més, em desesperes, em continc per tal de no insultar-te, per tal de no esmicolar-te en mil i un bocins; i tot això ho faig per la meva estimada dona, i en el fons, per mi mateix.

I tu em mires indiferent amb el teu gran ull de lluïssor metàl·lica. I poc a poc el negues de llàgrimes falses per fer-me creure que a sobre el culpable de tot sóc jo! Maleïda rentadora!
.
autor: David Valle, participa a "Jo escric"
.

13 comentarios:

bajoqueta dijo...

jajaja

Tots hem tingut algun "problemilla" amb algun aparell :)

Gràcies pel conte David :)

Pilar dijo...

UIIIII...Aquest trio és de mal funcionament. Però igual i el final dóna un gran gir i l'odi es transforma en un gran amor.
Què passarà llavors amb la dona?

Somric.

kweilan dijo...

Molt bo!Em sembla que aquesta història funciona igual de malament a la majoria de cases.

garbi24 dijo...

De vegades es ella, la rentadora que te la culpa.....però la veritat...poques.

McAbeu dijo...

A mi també m'ha agradat, explica una història TAN i TAN real :-DD

Pep dijo...

molt bo el relat,
És tan real que és com si el protagonista fos jo mateix.

XeXu dijo...

Ja m'imaginava una cosa així. Doncs jo i la meva som força amics.

Elvira FR dijo...

Molt bo! la rentadora! bon conte!

David Valle dijo...

Jo com autor del conte, haig de dir que després de molts anys d'intentar-ho, per fi he aconseguit entendre el meravellós món de les rentadores. Demà mateix faré una bugada.
Gràcies pels comentaris :)

Dissortat dijo...

Molt booooooooooo!!!!!! xDDDD

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte!. Un triangle d'amor i odi, força interessant.

Marta dijo...

Un relat real i... divertidíssim!

Ferran Cerdans Serra dijo...

en defensa de la meva rentadora puc dir que és gairebé tan fidel com la meva gossa, i que sempre ha fet la feina sense donar problemes en 7 anys malgrat que mai no li netejo el filtre.. malgrat tot, no dubtaria en llençar-la al container si s'interposés en una relació :D