miércoles, 27 de enero de 2010

241.- Comunicat de guerra

Comunicat d'ultima hora.

Les batusses que tenen estorada la població de Barcelona en els últims dies, esdevenen enfrontaments generalitzats. Els combats se succeeixen per terrats i carrers, es lluita per cada farola, plataner i palmera de places i parcs. La guerra entre les cotorres de pit gris i els coloms és, ja un fet.

La difícil convivència d’aquestes dues especies, sempre precària, sembla que ha arribat al seu punt i final.

Darrers informes, indican que l’origen de l’actual conflicte es troba en la relació entre una cotorra mascle del barri de Gracia i una coloma de la part de Sarrià, que els clans no consentien. Quan la parella tenia intenció de fugir a un paratge indeterminat del Baix Llobregat, van ser sorpresos per parents que van provocar la mort de la cotorra i de dos familiars de la coloma. Des de llavors les venjances s’han produït en els dos bàndols, fins arribar a l’actual situació de crispació.

La por, ha provocat l’abandonament de moltes colònies i els desplaçats fugen cap a la corona suburbana de la ciutat. Aviat serà difícil trobar aliments i acolliment per tanta població, han advertit les oenagés.

No es pot donar una xifra del nombre de baixes que s’han produït fins el dia d’avui, donat que normalment no es troben cossos al carrer.

A micro tancat, un membre de la comunitat dels pardals assegura que les responsables, són les gavines, que aquests dies pugen en gran número des de la Barceloneta.

Representants de l’esquiva i reservada colònia de falcons xoriguers de la façana marítima de la muntanya de Montjuïc, han declarat que “tant ens fa que es matin els uns als altres, mentre no pugin a embrutar i molestar”. En canvi, les oques del Parc de la Ciutadella s’han declarat neutrals.

Des de la Federació Columbòfila Catalana, s’ha demanat el cessament immediat de les hostilitats, i la reunió entre els dirigents per pactar una treva.

L’alcalde ha aprofitat per expressar públicament la seva disposició a cedir les instal·lacions del Fòrum per celebrar una cimera.

En les properes hores podem assistir a una autèntica carnisseria que tenyirà els balcons i les façanes de la ciutat, de color sang.


Seguirem informant.
.
autor: Sergi Garcia Oset, del blog La meva perdició
.
autor del dibuix: Jaume Vilalta Casas (Dibuixos JVC)
.

17 comentarios:

Pilar dijo...

Les tribus urbanes s'estenen per tot arreu!!!
M'ha agradat molt aquesta fantasia alada i la crònica que fas d'unes baralles tan particulars.

xaruga dijo...

Pensem que aquestes bèsties s'han urbanitzat (els coloms ja hi eren), per la qual cosa no m'estranyaria gens ni mica que aquesta faula tingués un punt de realitat. Bona crònica.

JJMiracle dijo...

No, si encara són pitjors que els humans! :-D

Garbí24 dijo...

En llegir-ho, no se per que m¡ha fet pemsar en totes les batisses politiques dels ultims temps, i es que allà on hi ha massa personatges junts sol esclatar el merder.
Bon corresponsal de prensa

McAbeu dijo...

Just ahir al programa "Espai Terra" de TV3 van parlar del tema de la invasió urbana de les cotorres i els coloms, sé que la BALOQUETA té els contes programats amb molta anticipació però no ha estat una coincidència, no?.
Per altra part està molt ben escrit aquest "article periodístic" que fa una mica de por si recordem aquella pel·lícula d'en Hitchcock :-D

Elfreelang dijo...

ben trobat i boníssim....prefereixo que guanyin les cotorres....almenys hi posen una nota de color verd.. Ben escrit!!!

Carme Rosanas dijo...

Bon conte! Crònica i metàfora tot a la vegada.

Per cert... Elvira, però els coloms què t'han fet? Jo crec que em declararé neutral com les oques del Parc de la Ciutadella!

I voto que no es faci cap cimera al Fòrum que encara ho acabaran emmerdant més... polítics...

Marta dijo...

Batuses urbanes... alades ;.)

Arisdot dijo...

No passaran!!!
Si els comença a faltar l'espai, aquests ocells faran com els barcelonautes, expandir el seu radi d'influència més enllà dels límits metropolitans... PERÒ NO ELS HO PERMETREM!!!

Signat: Pardal, Pit-roig, Cadernera, Rossinyol i Pinçà de la serra.

PS. El Cucut, la Garsa, la Puput, el Corb i el Bernat pescaire es mantenen, de moment, a l'expectativa.

Pep dijo...

El relat, molt ben explicat, els ocells són els personatges i jo he vist una metàfora del comportament humà.
Bon conte.

senga dijo...

...excel.lent conte...de moment molt divertit però...si es perd l'equilibri...que ja es va perdent... la cosa no té cap gràcia ni quan són ocells, ni quan són humans.

assumpta dijo...

Un paral·lelisme molt ben trobat amb la vida dels humans.

El conte l'he trobat divertit, amè i ben escrit. M'ha encantat!

=)

Sergi dijo...

Hehehe, molt bo el comunicat! Tota la fauna alada de Barcelona se'n fa ressò, ja ho veig. Estarem pendents dels butlletins de notícies!

kweilan dijo...

Molt bo! Un relat ple de simbolisme.

La Meva Perdició dijo...

Com a editor de “L'Esparver de Gràcia”, i en nom de tots els meus reporters que, a diari es juguen la vida per apropar-vos aquestes cròniques, us dono les gràcies de tot cor, per tots els vostres comentaris.

Signat:
Corvus Corax.

bajoqueta dijo...

Molt ben trobada la similitud i molt divertit! I el dibuix m'encanta ja ho saps :)

Gràcies Sergi.

bajoqueta dijo...

McAbeu, t'ho prometo que no sabia res d'això que parles jajaja. Ha estat una casualitat de veritat!