.
Volem fer les coses tant bé que de vegades la espifiem. És el cas d’una dona que ha vingut al poble a passar uns dies de vacances per poder parlar amb les que durant una vida han sigut ses companyes. A la mort de la seva mare, va buscar refugi en les filles. Ja s’havia preparat en temps anterior i en el lloc on fan vida s’hi comprà un piset per poder-hi gaudir el final dels seus dies.
Quan vingueren les filles a estar amb ella aquestes vacances ja quedaren que no marxaria amb elles. Volia endreçar la casa i fins l’any que ve.
Per no molestar a ningú, decidí anar a comprar el bitllet de l’Ave a Saragossa, així pujant a Ascó en un tren que feia cap a la ciutat manya, li seria fàcil. Per què s’aproparen a la ciutat de la Pilarica? Doncs per veure les estacions ja que en una arriba un tren i en l’altra té la sortida al destí on ella anava.
Els dies abans ja s’acomiadava :- Fins l’any que ve... Sí, marxo demà... Ho explicava tot tal com ho havia planejat, però el destí de vegades varia i si... Quan arribà a les sis del dematí per pujar al tren que sortia d’Ascò i que la portaria a Saragossa, aquell tren feia uns dies que l’havien suprimit.
La forma a la que s’advocaren fou, anar a Lleida per connectar amb el seu tren... Però i si no hi havia bitllet fins Saragossa? Per què quan en passa una... en poden passar dos... Divagant, divagant, colli un taxi, no podien perdre el temps i aquest la conduí a Saragossa, on amb sort estaria present per asseure’s en la butaca comprada amb antelació.
Ja dic que de vegades no cal preveure tant les coses. Al fi i al cap ella ho feia per no molestar a ningú que la traslladés a Saragossa o a Barcelona i com que no li volien cobrar, ara aquest desori, que podia evitar si hagués tingut l’error de preguntar pel tren que sortia d’Ascò a les sis.
Quan vingueren les filles a estar amb ella aquestes vacances ja quedaren que no marxaria amb elles. Volia endreçar la casa i fins l’any que ve.
Per no molestar a ningú, decidí anar a comprar el bitllet de l’Ave a Saragossa, així pujant a Ascó en un tren que feia cap a la ciutat manya, li seria fàcil. Per què s’aproparen a la ciutat de la Pilarica? Doncs per veure les estacions ja que en una arriba un tren i en l’altra té la sortida al destí on ella anava.
Els dies abans ja s’acomiadava :- Fins l’any que ve... Sí, marxo demà... Ho explicava tot tal com ho havia planejat, però el destí de vegades varia i si... Quan arribà a les sis del dematí per pujar al tren que sortia d’Ascò i que la portaria a Saragossa, aquell tren feia uns dies que l’havien suprimit.
La forma a la que s’advocaren fou, anar a Lleida per connectar amb el seu tren... Però i si no hi havia bitllet fins Saragossa? Per què quan en passa una... en poden passar dos... Divagant, divagant, colli un taxi, no podien perdre el temps i aquest la conduí a Saragossa, on amb sort estaria present per asseure’s en la butaca comprada amb antelació.
Ja dic que de vegades no cal preveure tant les coses. Al fi i al cap ella ho feia per no molestar a ningú que la traslladés a Saragossa o a Barcelona i com que no li volien cobrar, ara aquest desori, que podia evitar si hagués tingut l’error de preguntar pel tren que sortia d’Ascò a les sis.
.
autor: Anton, del blog Rebaixes
.
8 comentarios:
Pobra dona!, víctima sense voler-ho, de la llei de Murphy.
Bona reflexió seriada, Anton.
Les millors planificacions es desmantellen de vegades en un tres i no res. Però s'ha de fer.
Quin viatge més mogut!
Certament a vegades per voler fer-ho més bé encara ho compliquem tot molt més. :-))
Ai pobra!
Està clar que abans de donar-ho tot per fet, li faltava realitzar una trucada.
La de problemes que s'hagués estalviat!
És ben veritat que moltes vegades les coses no surten pas com les hem programades.
Bona aquesta!
=)
Felicitats pel relat. Potser és millor deixar alguns fils a l'atzar?, o intentar no perdre el control de les nostres vides?, en la falsa il·lusió que, rés pot sortir malament i sempre son als altres els afectats.
Embolic de trens i d'horaris...ja se sap...alguna cosa sempre va malament tractant-se de trens...Bon conte!
Quin lio pobra dona! Encara així si hagués planificat més igual RENFE li hagués fallat :)
Gràcies pel conte Anton :)
Publicar un comentario