El món dels somnis preparava una festa. Ainé, la deessa de l’amor, havia estat la millor en exercir el seu poder. Va haver de lluitar molt contra l’odi, el desencís, la desesperança i la por. Tots volien aconseguir la seva fita, però el triomf havia estat del sentiment que il·lusiona i dóna vida.Tothom es preparava pel sopar i el ball d’aquella nit. Es materialitzarien quan els humans dormissin. Zeus, el rei dels déus, va cridar les forces de la natura. Havien d’omplir el cel d’estels que il·luminessin la foscor del no res. Iris, la missatgera, escamparia el característic olor de roses.
La llista de convidats era molt llarga. El món dels somnis abastava des del principi dels dies fins a l’eternitat. L’havia elaborat curosament Atenea, que dominava les arts i els oficis.
En arribar l’hora, tots acudiren a felicitar l’Ainé amb un regal. Orfeó, el déu de la música, li regalà un arpa perquè aconseguís el so amb què balla el cor dels enamorats. Poseidó, el déu dels mars, li oferí les ones perquè es pogués bressolar mentre treballava. Mercuri, el missatger, unes ales que l’ajudarien a salvar les distàncies a través de l’aire. Així no arribaria tard al seu treball. Els regals, meravellosos, la van fer feliç.
De repent, al mig de l’apogeu, aparegué un ésser desconegut. Tot resplendia per on passava. Duia un cistell a les mans, guarnit amb roses de color rosa. Es dirigí a l’homenatjada i li digué: “Sóc Moiras la deessa del cicle vital dels humans. Filo el fil de la seva vida fent petits cabdells. Aquest present, et permetrà construir un camí plaent amb què acompanyaràs tot el que neixi de mi”.
L’Ainé agafà el cistell encuriosida i, agraint-li, va mirar què contenia. Tothom li va fer rotllana. La deessa va anar traient peces de fruita. Talls de síndria I de meló i gotims de taronja i mandarina, evocaven una de les meravelles dels humans: el somriure. En treure’ls es començà a formar un llarg camí que convidà la deessa de l’amor a recorre’l. Des de aquell instant, l’amor és un sentiment arrelat en els humans que els fa adonar-se’n que són vius i els fa somriure amplament.
.
autora: Pilar, del blog A encesa de llum (conte amb 365 paraules justes)
.
14 comentarios:
Una gran festa per celebrar que hi ha gent tant agraïda com tu!
Pilar, gràcies pel conte i per la dedicatòria ;)
Un conte mitològic molt tendre! molt maco i que m'ha fet somriure!
Un conte molt bonic i molt ben escrit
Tot un repàs per la mitologia, i molt ben escrit!
Molt ben escrit i ben ambientat. M'ha agradat molt perquè és bonic i tendre.
Felicitats pel conte!. El mon mitològic dels Deus de L'Olimp i el mon dels somnis, una conjugació perfecte. Tot tant nou, immaculat i carent de malicia! (sospir). Un goig de lectura.
Amb contes com aquest no fa falta tancar els ulls per somiar.
m'ha agradat molt.
Per una vegada sembla que tots els déus van posar-se d´acord. Talment hauria de ser així sempre.
Una encesa de llum, aquest conte.
Si tots el deus somriuen...i ens somriuen.Jo menjaria meló o síndria en tot cas, la mandarina o taronja no em va massa bé.Bon relat, Anton.
Com diria Mònica, SOU FANTÀSTICS!!!
Us agraeixo els vostres comentaris amb un somriure de lluna creixent.
...somriure...tan fàcil de fer i tan que ens costa de regalar-nos i de regalar...observo que hi ha persones que sempre somriuen, que només poden somriure...quin goig...
gràcies pel conte que a través de la mitologia explica l'Amor...regalar i regalar-nos i tornar a regalar sembla un bon objectiu per poder ser humans.
Que no minvi mai aquest somriure, Pilar, i que no faltin cistells de somriures a la teva festa.
Sovint oblidem que la mitologia té paral.lelismes amb la vida real, i tu avui ens has posat al dia.
Un conte molt i molt bonic!
Un altre somriure per vosaltres, Senga, País secret i Marta!!!
Publicar un comentario