Des de tota la vida, des que era petita, havia buscat al cel, l’estrella dels Reis d’orient. Ella l’havia vist mil vegades, en els llibres, dibuixos, pessebres... sabia ben bé com era: era una estrella, amb les seves puntes i una bona cua, ben gruixuda lluminosa i consistent.
Cada any demanava un munt de coses als Reis, algunes les hi portaven, d’altres no, però ella s’hi conformava molt bé i se sentia sempre feliç del que li havien dut.
Un any va demanar que, la nit de Reis, passés l’estrella d’orient per damunt de casa seva, que ella la pogués veure. I va dir que no demanaria res més...
Els seus pares l’avisaven que aquell desig era molt especial i que els Reis duen regals no estels i que els estels en el cel, fan el seu curs i no es poden canviar. Però ella va dir que els reis eren Mags i que ho podien tot. I que ella no volia pas l’estel, només veure’l passar pel cel.
Encara faltava més d’un mes per Nadal i ella ja estava decidida... els pares tenien encara l’esperança de poder-li treure del cap. Però un dia quan ja s’apropaven les festes, mirant el telenotícies, van sentir:
“La nit de reis d’aquest any serà especialment màgica, el cometa 1888, tornarà a passar prop de la Terra i es veurà especialment lluminós. Com un regal dels Reis d’orient per a tots els nens i nenes.”
.
Cada any demanava un munt de coses als Reis, algunes les hi portaven, d’altres no, però ella s’hi conformava molt bé i se sentia sempre feliç del que li havien dut.
Un any va demanar que, la nit de Reis, passés l’estrella d’orient per damunt de casa seva, que ella la pogués veure. I va dir que no demanaria res més...
Els seus pares l’avisaven que aquell desig era molt especial i que els Reis duen regals no estels i que els estels en el cel, fan el seu curs i no es poden canviar. Però ella va dir que els reis eren Mags i que ho podien tot. I que ella no volia pas l’estel, només veure’l passar pel cel.
Encara faltava més d’un mes per Nadal i ella ja estava decidida... els pares tenien encara l’esperança de poder-li treure del cap. Però un dia quan ja s’apropaven les festes, mirant el telenotícies, van sentir:
“La nit de reis d’aquest any serà especialment màgica, el cometa 1888, tornarà a passar prop de la Terra i es veurà especialment lluminós. Com un regal dels Reis d’orient per a tots els nens i nenes.”
.
autora: Carme Rosanas, del blog Col·lecció de moments
.
14 comentarios:
...carme em deixes el conte per dilluns contar-lo a classe?..que bonic, ben bé pel dia dels Mags d'Orient.
Sens dupte, un gran conte, per escoltar-lo placidament en familia.
Un conte molt bonic, Carme, i molt adient publicar-hjo avui!
Senga, i tant que te'l deixo, em sembla un honor i m'afalaga que t'agradi explicar-lo!
Gràcies Garbí, gràcies Marta!
si és que com es pot negar un desig a un infant?
un conte preciós!!per continuar creient en els reis mags!
Tan de bo no es perdés mai esta màgia :)
Gràcies Carme, pel conte i el teu dibuix!
Un conte per aquestes festes, per explicar-lo 1888 vegades cada dia.
M'ha agradat molt.
Els reis d'orient no podien deixar de complir el desig d'una nena.
Un conte molt maco!
Un conte entranyable i ple de màgia! quin conte Carme! m'ha agradat moolt
Felicitats pel conte! Una nena molt especial aquesta, desitjar quelcom no material no és molt corrent avui en dia. Bon dia de Reis a tothom i alerta amb la fava!
Un desig tan especial, només podia tenir una resposta especial.
Preciós, Carme.
Els teus són contes de veritat, Carme, amb aquella màgia que qualsevol nen sabria apreciar. Bona història i ideal pel dia d'avui.
Un conte especial per un dia tan bonic per als nens. Felicitats!
Arribo una mica tard a llegir-lo, ho sé, però així he tingut l'avantatge de sentir la màgia dels reis d'orient altre cop.
Bonic, bonic de debó!
Gràcies Carme.
=)
I el dibuix xul·líssim!
Publicar un comentario