Pavel es va despertar amb un crit. Dormia en el llit que aquell matí havien recollit de l’hospital abandonat. Va mirar de tranquil·litzar-se. Tenia vuit anys, devia ser un malson.Però no, el llit l’engolia. Unes ungles afilades l’agafaven. Una forta pudor a sofre i peix, l’asfixiava.
El dimoni l’arrossegava per un pou mal il·luminat. Pavel cridava i plorava.
Van arribar a una caverna, on va ser emmanillat a una llarga cua de nens amb pijama. Els Dimonis els turmentaven a cops de fuet.
Pavel només pensava com l’havien enganyat l’avi Mika i la Gertrud. Ells deien que sota el llit o dins l’armari no s’amagava cap monstre.
Els nens, esperaven aterrits. El Gran Dimoni, llegia d’un full i apuntava amb una ploma.
Recitava un nom i una gran aranya peluda baixava pel seu fil, enxampava un nen i tornava a pujar ràpidament fins el sostre. A dalt, tot era ple de teranyines i capolls. Altres vegades un dimoni n’agafava un i se’l cruspia allà mateix. La majoria, però, anaven cap les cambres frigorífiques.
Llavors, el Gran Dimoni va dir el seu nom. El va mirar amb una mirada terrorífica. Va veure tot l’enuig i la ràbia que el nen sentia. I va ordenar que el marquessin amb la marca dels dimonis.
El Gran dimoni va dir: - A partir d’ara has deixat de ser un nen. Treballaràs per ser un dimoni, i potser algun dia, et concedeixi tornar, per venjar-te -.
D’ençà aquell dia Pavel va tallar dits, orelles i peus per fer la sopa, va fregar els terres de sang, va cosir roba de pell humana. I va anar canviant. Menjava carn crua, li van créixer ullals, la pell es va fer dura i verdosa, li va sortir cua i unes petites ales de ratpenat.
Es va convertir en un dels dimonis més despietats i els seus companys el temien. Va guanyar-se el seu propi fuet, i va començar a posar els grillons als nous i fer respectar la filera.
Amb el temps, el mateix Gran dimoni li va encomanar la seva primera missió al món dels humans.
Per descomptat, la primera visita que pensava fer Pavel, era a la seva antiga família.
.
autor: Sergi Garcia Oset, del blog La meva perdició
.
autor de la foto: Jaume Vilalta Casas (Dibuixos JVC)
.
11 comentarios:
Buf! Jo pensava que la metamorfosi consistia en què un cuc esdevenia en una preciosa papallona.
M'ha encantat aquest conte tan imaginatiu. Mentre el llegia em transformava en nena petita i poruga.
Felicitats!
...ai que ja tornem al novembre...i pensar que en el món dels homes això passa...hi ha al planeta terra i a l'univers éssers esgarrifosos i malvats ...potser perquè les bones persones obrin els ulls i aprenguin a cuidar el seu espai i a protegir-se...ús podeu imaginar un món sense dificultats?...ahir vaig estar en aquest tema real com la vida...mil gràcies per un conte que em fa mal.
Un conte per amagar-se baix de les mantes i no sortir...
Gràcies a Sergi pel conte i a Jaume pel dibuix :)
Quina manera més plàstica de descriure una metomorfosi virulenta.
Felicitats pel conte.
Luguca
Ja ho diuen que la venjança és serveix ben freda, encara que aquesta estava escalfada pel foc de l'infern. Bon conte!
Bufa! i jo que de peita mirava sempre sota el llit abans d'anar-me'n a dormir...per si de cas...doncs ara he descobert que era veritat...molt bon conte!
Val més que no se'ns acudeixi explicar aquest conte als nens que no volen dormir perquè no dormiran pas amb la por que fa. Molt bon conte i el dibuix és molt xulo també.
Felicitats pel conte i pel dibuix. Tots dos bons, bons de veres. Imaginatiu i ben escrit, ei! i ben dibuixat!
Ostres, quina por!
Un conte per a fer por als nens que es porten malament oi?
Aix! potser doncs... creus que ens hem portat malament? :)
Aquesta nit, quan toqui anar a dormir, i estigui tot en silenci i obscuritat profunda, pregaré per no tenir cap malson…
Moltes felicitats Sergi per al magnífic relat i també per a tu, Jaume, fantàstic dibuix
Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris, que tingeu un bon Any de LLetres! :D
Publicar un comentario