sábado, 24 de mayo de 2014

¡Gracias a todos!

En la vida nada sale como uno lo tiene previsto. En Mayo de 2.009 pasaron cosas en mi vida que hicieron que nada volviera a ser igual. Pensaba que algunas se arreglarían y no fue así. Muchas que entonces me parecieron importantes y que me afectaron, ahora ya las he olvidado totalmente. En cambio otras no se han arreglado y han ido a peor, pero dicen que en la vida hay que aceptar lo que viene e intentar tomárselo lo mejor posible (aunque no siempre es fácil, las chicas de azul lo saben).

Me quedé sin trabajo, mi salud empezaba a ponerse tonta y mi entorno empezó a desdibujarse. Pero yo me puse a escribir, creo que eso me salvó, tener un proyecto en marcha hacía que cada día tuviera una obligación. Yo sola no podía con lo que tenía pensado, así que pedí ayuda. Pasaron miles de cosas entre medio que muchos ya sabéis. Pero al final salió este libro, lleno de cuentos e historias de muchas personas que transformaron esas horas que pasé sola en algo bonito.

Hace unos meses tal y como os conté los beneficios del libro se dieron a la:


Había prevista una presentación del libro en Barcelona, pero no va a ser posible por muchos motivos. Gracias a todos los que os ofrecisteis a leer algún cuento. El pasado 12 de Mayo en un acto al que me invitaron organizado por dicha Fundación, pude dar punto y final a lo que me tocaba. Pero siempre sabiendo que el libro estará allí y vuestras historias también.

Hoy 5 años después me siento para escribir esto. Y recuerdo todo. Todavía no he sido capaz de volver a releer todos esos cuentos que casi me sé de memoria como acaban, espero que vosotros sí. Son demasiadas cosas las que hay allí y que todavía duelen, por cómo empezó todo, por los que no están, por los que no me entendieron. Pero… ¡no todo es triste! Sé que hay mucha gente a la que el libro les hizo ilusión y a los que ayudé, sobre todo a mí que me demostré que podía acabar algo aunque no tenía ganas.

***

Y yo ya me callo y dejo que los cuentos vayan viajando para siempre. Gracias a todos estos de abajo que un día me ayudaron regalando sus cuentos. ¡Mucha suerte a todos!

Adela Muñoz, Agatón Martínez, Agustí Febrer, Álvaro Arrivillaga, Allau, Anabel Consejo Pano, Àngel Pascual, Anna Portell, Anna Vidal, Anton, Antònia Fons, Arcadi Minguet Parramona, Arcangelo, Arisdot, Assumpta Pijuan Tarragó, Avi Gres i Sergi M. Rovira, Bennacker, Berta, Berta Conesa, Brigitte Kisters, Carles Campomar, Carme Rosanas, Carmen Rosa Signes, Caterina Cortès Palmer, Cesc, Damià Felip i Falgàs, Daniel Mateo i Badules, Daniel Sánchez, David Figueres, David Rovira, David Valle, Deomises, Dolors Todolí, El veí de dalt, Eladi Huguet, Elisenda Sevilla i Altés, Elvira, Estranger, Estrip, Ezequiel Martín Barakat, Fanal blau, Farigola, Ferran Cerdans Serra, Ferran d'Armengol, Ferran Vilà Colell, Filadora, Francesc Arnau i Chinchilla, Frederic Mayol, Gemma Pellisa Prades, Gregorio, Gregoria Samsa, Guillermo Roig Sala, Isabel del Pilar Valero, Isabel Mª González Verdugo, Jeremias Soler, Jesús M. Tibau, Joan Gasull (Garbí24), Joan González Pons, Joan J. Ciria, Joana Reverter, Joaquim Valls Arnau, Jordi Alins, Jordi Aymà Garcia, Jordi Casanovas i Angelet, Jordi Casanovas Puigjané, Jordi Masó Rahola, Jordi Puig, Jordi, el Dissortat, José Peña Cuaresma (Wizard), Josep B., Josep Cid Ginovart, Josep M. Repuyés Pey, Josep M. Sansalvador, Julia Gaitán Villasclaras, Juanan Urkijo, Juanma Garcia, Kweilan (Montse  Sanjuan), Laura Garcia, Laura T. Marcel, Luguca, M. Rosa Heras i Serrat, Mª Lluïsa Gascon , Prades, Mª Rosa Sierra, Maia Vicente (Planeta Clàudia), Manel Aljama, Ma-poc, Maria Serrat, Marina Vidal Martí, Marta Patinga, Marta Pérez i Sierra, Marta Vilella Riera, McAbeu, Mei Manzanero, Menxa, Mercè Gaja Lázaro, Mercè Lloret Sanz, Mercè M. Anento, Miguel Ángel Cejudo López, Miquel Marimon, Mireia Muñoz, Mònica Pagès, Mònica Roig Mestre, Montse Medalla (Arare), Montse Pes, Nica, Noa, Núria Comas Fornaguera, Olga Xirinacs, p_cfacsbc2v, Patrícia Montañés González, Pau Samo, Pep Climent, Pepa, Pluja, Pratinsky, Ricardo Acevedo Esplugas, Rits, Rocío Llopis (Lenore), Rosa Artigas, Roser Busquets, Roser París, Salva Piqueras, Senga Buscart, Sergi G. Oset, Sibil·la (Marta Giménez), Sílvia Maestro, Sílvia Panisello, Sònia Moll, Teresa Bosch i Vilardell, Teresa Solé, Thera, Tonosepe, Víctor Lorenzo, Víctor Pàmies i Riudor, Vincent Terol, Xavier Benet i Xexu


25 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Quants de sentiments contenen aquestes pàgines i el temps que ha passat entre projecte i realització. El final del llibre és feliç, i espero que la teva salut sigui forta i la literatura t'ajudi.
Una abraçada,
Olga

Rosa dijo...

Sàpigues que un dels llibres està a la biblioteca d'Hostalric perquè tothom que vulgui el pugui gaudir.
Una abraçada molt forta i força per tirar endavant, escriure és una bona teràpia.
Rosa Artigas

Jesús M. Tibau dijo...

Un plaer i un honor formar part del projecte. Gràcies a tu.

Unknown dijo...

GRÀCIES IUN PLAER FORMAR PART DEL PROJECTE...SENTIMENTS I EMOCIONS COMPARTIDES ... UN LLIBRE SEMPRE QUEDA I LES PARAULES, LA MEMÒRIA...
MOMENTS ... ESCRIURE SEMPRE UNA ABRAÇADA MOLT FORTA 365 CONTES FORMA PART DE LA NOSTRA VIDA GRÀCIES A TÚ

Anónimo dijo...

Ha estat un plaer poder participar en una iniciativa així. Moltes gràcies per la teva ddicació.

Joseo M. Sansalvador

Anna dijo...

Gràcies a tu preciosa!!! Ha estat un plaer ser una engruneta d'aquesta història. Com molt bé dius la vida ens porta el que ens porta. I tot consisteix en acceptar i compartir.Una forta abraçada!!!

Garbí24 dijo...

Les coses que queden per sempre són les que realment valen la pena i ajuden a oblidar les que ens fan mal. Una abraçada i molta força.

assumpta dijo...

Tot un honor i un immens plaer haver format part d'aquest projecte i haver-te conegut. No ha estat fàcil arribar fins aquí, però l'esforç ha pagat la pena. Un munt de sentiments, vivències i somriures compartits ho avalen.
Recorda que ens resta pendent un retrobament...
Per tant, fins aleshores, només dir-te:
Gràcies Mònica per permetre'ns compartir aquest somni!!!
Un petó ben dolç (sense gluten)
;-)

Núria Comas Fornaguera dijo...

Moltes gràcies bajoqueta per deixar-me formar part d'aquest projecte on hem pogut compartir il·lusions, nervis, esperances, disgustos (quasi segur), alegries i tantes coses més!!
Que continuïs escrivint i llegint i els vaixells que travessen els mars et portin al far dels contes sempre!!!
A reveure!!

Elisenda dijo...

Moltíssimes gràcies, Mònica :). Una abraçada ben forta!!

kweilan dijo...

Estimada Mònica: Va ser un projecte teu plantejat amb molta il·lusió i que ens la vas contagiar a tots i a totes que vam participar en aquest llibre. Va ser una idea difícil de dur a terme perquè un any pot ser molt llarg. Però no vas decaure en el teu treball i en el teu entusiasme i crec que t'hem d'estar molt agraïts. Espero que tot et vagi molt be, que continuem llegint i escrivim i sobretot rep una abraçada molt forta des de Lleida.

wizard dijo...

Ha sido un placer servirla, mi capitana.

Pep dijo...

bona nit,
sempre he vist a les persones que explicaven contes com algú que te contacte amb les fades.
De les històries explicades, dels contes escrits hem de treure una experiència.
Seran històries que ompliran espais buits en alguna vetllada, potser d'aquí molts anys algú narrarà un conte dels nostres, potser no serà el meu, és igual, els meus contes formen part del llibre i amb això estic molt orgullós.
et dono les gràcies, per ser valenta, per fer un petit somni realitat, potser mai més ningú voldrà fer un llibre amb les nostres petites històries , però quan el temps passi, quan tot sigui fet, explicaré que una noia valenta va tenir la gran idea de fer un llibre de contes.
Mil gràcies.

Roser dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Roser dijo...

Mil gràcies per compartir il·lusions i vivències :-)

Sergi dijo...

Va ser una iniciativa bonica i el resultat el tenim molts a la nostra estanteria. Per molts segur que també és la nostra primera i única publicació en format llibre. En canvi alguns han aconseguit obrir-se camí amb obres completes. Hi ha molts records en aquelles pàgines, i sempre m'alegraré d'haver-hi participat. Moltes gràcies per la feinada que vas fer tot i haver de treure forces d'on fos. El mèrit és bàsicament teu, que vas fer tota la feina. Nosaltres ens emportem el premi.

Joana dijo...

Gràcies a tu Mònica per compartir-ho.Encantada d'haver participat i de tenir el llibre. Jo sí que el rellegeixo sovint. També hi ha un bocí de mi.
una abraçada!!!!

Anónimo dijo...

Moltes gràcies Mònica per la teva dedicació. Pensa que això quedarà per sempre i el més important és que ens ho vam passar molt bé! Que tinguis molta sort, ets una gran persona i t'ho mereixes. M.Rosa Heras i Serrat

DAN dijo...

Hola, Mònica!

Déu n'hi do! Tot i les teves nostàlgiques paraules, es tracta d'un final molt feliç...

Què dir-te que no sàpigues ja. Doncs que ha estat una aventura molt agradable, i més encara quan es pot compartir amb molts altres companys lectors i escriptors.
Tant de bo sorgissin més iniciatives com la teva. Ja tens alguna cosa nova en ment? Perquè, sigui el que sigui, et farem costat!!

Un petó ben fort!!!

DAN

+3 MIRIQUATRE dijo...

Moltes gràcies a tu, Mònica! Crec que tots els qui vàrem col·laborar estem molt satisfets pel resultat.

Una abraçada ben forta i molta sort en tots els teus projectes. No deixis d'escriure!!!

remei dijo...

Hola a tots,

Crec que parlo en nom de molts o de tots si dic que les gràcies han d'anar cap a tu, Mònica, i no cap a nosaltres.

Em sento molt agraïda per haver participat en un projecte on els beneficis han anat a una fundació, en concret a la Fundació per la Fibromialgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica. No puc imaginar-me lo satisfeta que tu, Mònica, et deus sentir del èxit d'aquest projecte.

El plaer de participar és nostre, però l'esforç més gran ha vingut de tu, que ho has enhilbanat tot.

Moltes salutacions de nou a tots i fins aviat.

Laura T. Marcel dijo...

Hem repeteixo encara que no faci falta per donar-te les gràcies per haver-nos fet partícips del projecte que considero que és una mostra de perseverança i dedicació a una cosa tan bonica com és escriure un llibre de contes entre tots nosaltres. I si ha sobra ens ha servit per a fer teràpia, doncs molt millor. Totes les mancances les hauriem de cobrir de versos (o de proses) amb projectes com aquests que no tenen desperdici.
Si t'animes amb alguna altra cosa, ja saps que ens tens aquí. I sinó molta sort en el que facis, en el dia a dia que a vegades no és fàcil i en qualsevol somni que se't passi pel cap.
Una abraçada.

David Valle dijo...

Un plaer participar en aquest meravellós llibre!
Mònica, té un mèrit enorme haver completat aquest gran projecte i veure'l publicat.
Desitjo que et vagi tot bé a la vida. Et dono ànims.
Una forta abraçada.

Tonina dijo...

Només podem donar-te les gràcies a tu Mônica. Es el teu projecte i nosaltres només hem posat un petit granet per tirar-lo endavant.
Et desitjo el millor i molta sort!
Una abraçada de mar enllà!!

bajoqueta dijo...

Olga, molts sentiments i molts contes també. Gràcies!
Rosa, estic intentant que els que han sobrat puguin estar a algunes biblioteques. Gràcies!
Jesús, Gràcies com no per tot :)
Dolors Todolí, tots formem part d'aquest projecte. Gràcies!!
Josep M., Gràcies a tu per compartir :)
Anna, ve com ve no ho podem canviar, però escriure-ho en forma de conte sí. Gràcies!
Joan Gasull, en això estem, moltíssimes gràcies!
Assumpta, Gràcies pels teus contes, moltes gràcies!
Núria, gràcies a tu per les tevés paraules!
Elisenda, moltíssimes gràcies per formar part 
Kweilan, que dir-te ja ho saps, moltes gràcies!
Wizard, jajaja, gràcies per fer-me riure 
Pep, ui molt boniques paraules que guardaré segur. Valenta no sé… però amb ganes de fer coses sí, moltíssimes gràcies!
Roser B., Gràcies a tu per compartir les tevés 
Xexu, ni molt menys, el que pesa el llibre i el que hi ha dintre és vostre també. Moltes gràcies per tantes històries que vas compartir i vas inventar 
Joana, jo sé que algún dia el tindré a les mans i començaré de nou a recordar tot, gràcies!
M. Rosa, potser el meu comentari al blog va ser una mica trist, però quan llegiem les històries tots plegats va ser molt divertit. Una abraçada!
Dan, tant de bo pugués fer-se una altra cosa semblant però jo crec que em planto que encara estic esgotada jajaja. Gràcies per compartir 
Miri, continuo escrivint, una mica d’amagat però ho faig 
Mei, és bonic que els contes potser servirán per una cosa en concret, al cap i a la fi per viure i fer coses es necessiten diners :)
Laura T. Marcel, ara tot el que tinc previst és de forma individual, costa estirar el carro amb tanta gent jajaja. De vegades ni m’ho crec… moltíssimes gràcies 
David Valle, gràcies i esperem q tot vagi bé. Una abraçada!
Tonina, em va agradar que formés part gent d’aquí i d’allà i tú vas ser una d’aquestes terres tan especials plenes d’al•lots i al•lotes amb tanta imaginació. Moltes gràcies!